- - Va
ser fàcil. Més que no em pensava. Recordes eixes càpsules que ens donaven a
l’hospital per dormir? Em vaig quedar un blister, i escolta: es dilueixen molt
be en alcohol, i no alteren el sabor del whiskey. El pobre es va despertar
nugat al llit... tan fort que era! Segur que mai imaginava que aquelles
manilles que em feia posar anaven a ser la seva perdició. I saps? No t’ho
negaré, vaig gaudir molt. Veure’l allà tombat, indefens... i quan em va pregar
per la seva vida... va ser el clímax. “Lola, tranquil·litza’t, amor... ho podem
arreglar, m’he portat com un porc en tu, però d’ara en endavant seré millor...”
I crec que per un cop, va ser sincer. Però ja era tard. Li vaig dir que tenia
raó, que s’havia portat com un porc i que en endavant ja no ho anava a ser més.
Potser això de endur-me el cap ha sigut excessiu, però he pensat que tenir eixa
calavera a prop em recordaria com poden ser de dolentes les males eleccions.
- - De
veritat... gaudires?
- - No
saps com! És una experiència única. T’agradaria provar-la?
- - He de
tornar a la feina – Magda es va alçar – Si vols tornar... acabe a les vuit.