tag:blogger.com,1999:blog-299930912024-03-13T20:13:21.408+01:00FranxapaworldTodos tenemos inquietudes, anhelos, ideas, ideales... Y todos hemos tenido la necesidad alguna vez de escribir algo sobre ellos. Esta es mi ventana particular, mi espacio para compartir con los demás un poco de mi y de lo que pienso.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.comBlogger250125tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-19554207549615500772017-10-02T14:14:00.000+02:002017-10-02T14:14:53.929+02:00Bravo, señor Rajoy<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="371">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Señor Mariano Rajoy: Le he pillado. Ya no hace falta que se
esconda, puede ser claro y decirlo bien alto: usted quería que Catalunya se
independizase. Tampoco es tan descabellado, seguramente debía estar hasta las
narices de ellos. Para empezar no había manera de entenderlos, siempre hablando
de esa forma tan rara. Y esa manía de ir siempre pidiendo, unos euritos aquí,
unas inversiones allá… por no hablar de eso de creer que Barcelona está por
encima de Madrid, y en fútbol ni lo mencionemos. Seguro que hasta pusieron al
presidente ese con el nombre tan raro para hacerle sufrir, ¿cómo se pronuncia?
¿Puchdemon? ¿Puigdemons? Así que se le ocurrió este astuto plan.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Vale, que lo de llevar al Constitucional l’Estatut fue en
realidad para tocarle las narices a ZP y llamarle “independentista” y esas
cosas; y seguramente cuando le negó la financiación a Mas fue un arrebato por
cabreo, pero luego a partir de eso le salió la vena independentista, y entonces
maquinó su plan: era perfecto. Para empezar taparía unos cuantos casos de
corrupción, afianzaría el voto de la extrema derecha, tan debilitado desde lo
del aborto. Se ahorraría unas cuantas inversiones, como el “corredor
mediterráneo”, y ya de paso favorecería el central, por Madrid, como debe ser.
Con suerte hasta el Barça se marchaba a jugar a Francia, y dejaba vía libre al
Madrid para ganar cuantas ligas quisiera. Si, vale, perdía un “chivo expiatorio”,
pero siempre podría contar con los valencianos. Un par de presupuestos más y se
soliviantan igual. Lo mirase por donde lo mirase, eran todo ventajas. Claro,
que no podía mostrarse en público a favor. De ahí su astucia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Había que dar un empujoncito a “Árthur Mas”, que de todas
formas siempre había sido un blandengue. Tirar un poco del Tribunal Constitucional
para que encienda algo los ánimos, meter a la Fiscalía a trabajar un poco,
poner a Fernández Díaz de ministro del interior… Por no hablar del detallito de
poner a García Albiol de jefe del partido. A poco que los cachorros de la
ultraderecha movieran algo por twitter, iba a subir el independentismo como la
espuma. Por un momento pensó que lo conseguiría, cuando se empezó a hablar de “declaración
unilateral”, pero entonces perdieron las elecciones y le cortaron la cabeza a
Mas. No, había que emplear medidas más fuertes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Está claro, usted quería que se marcharan. Sólo de esa
forma se explica las medidas que desde hace semanas su gobierno ha tomado. Sólo
eso explica por qué ha convertido un “problemilla” en un “problemón”. Porque
antes de mandar a sus chicos a aporrear a los ciudadanos, antes de que sus
cachorros fueran a la Puerta del Sol a cantar el “cara al ídem”, el
independentismo no superaba el 40% de los votos. Según sondeos del “Govern
Català”, ojo. Su deriva autoritaria no sólo ha aumentado exponencialmente ese
porcentaje, ha conseguido usted que media España simpatizara con la consulta
(Ojo, no con el independentismo, con la consulta), y que desde Europa se vea a
Catalunya y su “procés” con mejores ojos. No sólo eso, ha conseguido dar
legitimidad a una votación que, según ustedes mismos, no tenía. Ahora da igual
si se ha votado o no, cómo, por qué, o cuantas veces, porque al mandar a los de
las porras ha legitimado todo eso. Ha conseguido su propósito, que Catalunya se
sienta fuera de España. Bravo. Es usted un lince. Lástima que muchos no lo vea
igual.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-25778963745700641292017-09-14T15:14:00.001+02:002017-09-14T15:18:45.893+02:00alèrgia<div>
Ja sabeu que sóc poc donat a compartir coses massa personals per xarxes socials, però ara he de fer una excepció, perquè hi ha alguna cosa que em ronda el cap. No serà fàcil confessar-ho però allà va: em proeocupa el govern d'Espanya. Potser puga sonar massa personal, fins i tot estrany, però ja se sap que els que patim alguna dolencia no podem evitar solidaritzar-nos amb aquells amb qui la compartim, i al igual que jo, tinc sospita que el govern pateix una alèrgia greu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Penseu-ho be: què és una alérgia? Una reacció desmesurada de l'organisme davant algun factor extern, o alèrgen. Quan el cos detecta que un d'aquestos agents es troba a prop, reacciona enviant les defenses a acabar amb tot el que troben per por a que aquest petit (sovint) agent destrueixi tot; normalment aquesta forma de reaccionar acaba sent pitjor que l'alérgen en si, i en ocasions suposa la pròpia mort de l'organisme fruit de la reacció exagerada.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Feia un temps ja sospitava algu a cosa, perquè els alèrgics (especialment quan sabem a qué reaccionem malament) ens allunyem dels possibles alérgens com de la pesta. Jo, per exemple, fuig de qualsevol ambient mínimament humit, i malgrat m'encisen els gats no m'aprope a un siamés ni dibuixat. Al igual que jo, el govern actual ha fet qualsevol cosa per apartar-s'hi de l'alérgen; per aquest motiu va aprovar la reforma de l'article 135 de la Constitució sense consultar préviament a la ciutadania. Ah, que no ho havia dit? Doncs si, el govern és alèrgic a preguntar. Be, podria dir que és alèrgic a la democràcia, però potser aixó sona massa populista. De la mateixa manera tampoc ha consultat sobre el rescat a la banca, i sols ha acceptat la "Iniciativa legislativa popular" de la llei antidesnonaments un cop l'ha deixat ben polida d'elements que puguen causar una reacció malsana.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El poblema és que per molt que t'allunyes, a la fi, acabes ensopegant amb la teva némesis, i aleshores més et val estar preparat. I així li ha passat ara amb el tema de referéndum català: el govern ha topat de cara amb el seu alèrgen en la versió més forta, i ja tenim la reacció del sistema immunitari: policies buscant urnes, guardies civils assetjant impremptes, jutges investigant alcaldes a dojo... Perquè s'ha de dir: eixos funcionaris, no estan lluïtant per evitar l'independentisme: aquesta és la tremenda por del govern, que fa que reaccione d'aquesta manera. El que estan fent és tractar d'impedir una votació, que després pot anar de qualsevol manera (Perquè aqui ningú ha dit que el SI guanyarà per golejada: ni tan se vol els propis partidaris).</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Convindreu en mi que aquesta reacció és molt exagerada, tingau la postura que tingau. De moment tothom coincideix que els cossos i forces de seguretat de l'Estat estan fent el ridícul (Especialment si es te en compte que esten en alerta 4 antiterrorista), però al igual que les reaccions alèrgiques en un cos, els seus resultats són pitjors que el propi alèrgen, i tinc sospita que els únics resultats que estan obtenint és augmentar el nombre d'independentistes.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Així que de moment, permeteu-me que tinga una petita esperança de que al final la reacció no haja sigut per tant. O almenys que algún antistamínic potent actue i mire de convéncer el govern que preguntar no és tan dolent, i que de tant en tant no està malament fer-ho.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Francesc Palanca</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-6625507293203549512017-06-28T16:14:00.002+02:002017-06-28T16:14:43.406+02:00Manifiesto de un neoliberal a favor del dia del orgullo heteroBuenas tardes, queridos conciudadanos. Espero que no me hayais echado de menos, pero es que ya sabeis cómo es la vida de un político: siempre de reunión en reunión, de consejo en consejo, sin apenas tiempo para juntarse con el pueblo. Y bueno, ya es un alivio que no haya elecciones cerca.<br />
<br />
En fin, que me he decidido a volver a escribiros unas lineas, queridos compatriotas, para declararme a favor de una iniciativa que, en los últimos dias, está en boca de todos. Y no hablo de eso de la maternidad subrogada, no. Hablo del dia del orgullo hetero. Porque si, porque mucho llenarnos la boca con lo del derecho a la igualdad, y eso de que los españoles somos iguales ante la ley, y luego permitimos estas cosas: que durante unos dias una parte de la población (probablemente cuatro modernos, porque hace 40 años de estas cosas no habia en España, que lo sé yo), haga suya la calle y monte numeritos, desfiles y demás jaranas, para "acongojar" al resto de españoles que no son como ellos. Y eso no está bien; y no por el hecho en si, (porque yo soy muy amigo como el que más de una buena juerga), sino porque sólo se le permite a una parte estar representada y al resto no. Por eso, cuando leí por twitter que un grupo de valientes pedia un dia del orgullo hetero, quise agregarme a esa demanda, y os explicaré porqué. Concretamente necesitamos un dia del orgullo hetero... porque si! Coño ya! cuándo nos ha hecho falta un motivo para celebrar algo? Si hasta salen de fiesta los del Atlético de Madrid, pobrecitos! Con lo mal que lo pasan durante el año! pero bueno, otro dia os hablo del dia del orgullo atlético, que eso da para otra parrafada. Pues eso, necesitamos un dia del orgullo hetero, para reivindicar que somos muy hombres y muy machos, por mucho que digan. Y me he tomado hasta la libertad de redactar una propuesta de programa ludico-festivo, para que veais!<br />
<br />
- Hora de inicio: las 9 de la mañana para las mujeres, 11 de la mañana para los hombres. En principio quedar prontito para ir preparando mesas, el picoteo y tal, aunque ya se sabe que los hombres somos de madrugar poco, por eso esa licéncia.<br />
<br />
- De 11'00 a 12'30: picoteo. Nada, abrimos un vinito, un poquito de pan (sin tomate, que eso de español tiene poco), jamón, berberechitos... esas cosas. Aprovechamos para abrir nuestro ruedo de tertúlias. (ruedo, que no "círculo, eh? no hay que confundir). Los temas, variaditos: Venezuela, el balón de oro (Cristiano o Messi), La Roja, la ÑBA, el Tour de Francia, ese tipo de cosas que conllevan una sana polémica (Todo sea por el buen entendimiento de los españoles).<br />
<br />
- de 12'30 a 14'00: partidos de futbito, para hacer hambre. Na, un par de toques a la pelota, un pique clásico, esas cosas. Eso si, antes hay que dejar bien hechas las brasas. Del resto ya se encargan las mujeres, no sea cosa que se aburran.<br />
<br />
- de 14'00 a 16'00: Comida. Lo típico, chuletas, hamburguesas, tocino, careta, solomillo, un poco de fuet, postre, café, copa y puro. Ya veremos lo del orden para sentarse, pero quizá seria mejor hombres juntos por un lado, mujeres juntas por otro. Por lo de las conversaciones, claro. Que nosotros de cocina no tenemos ni idea, y ellas de política tampoco.<br />
<br />
- De 16'30 a 18'00: Algún taller así, entretenido. Por ejemplo, mecánica: abrir los capós, trajinar un poco, que si mejor gasolina normal que super, esas cosas. Siempre salen nuevas amistades después de admirar un 1700i sobrealimentado.<br />
<br />
- De 18'00 en adelante, no lo tengo pensado. Cervecear un poco, ir a ver algún partido a algún bar (si lo hay), o ir a reirse un poco de los invertidos, no se. Cosas típicas, ya me entendeis.<br />
<br />
En fin, que ya lo veis, un programa sano y equilibrado que pienso llevar al congreso en nombre de mi partido, por un futuro dia del orgullo hetero. Vale, si, quizá ha quedado algo rancio... pero seamos sinceros: no es ya algo rancio de por sí la petición?<br />
<br />
Fdo: Tu amigo y vecino, el político neoliberalAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-51970991685201617062017-05-10T13:55:00.000+02:002017-05-10T13:55:15.680+02:00EM CONSIDERE CICLISTA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Em considere ciclista des de la
infantesa, quan sortia a fer els primers volts amb una Orbea plegable de les de
quadre en V i manillar de vaca, pels camins del Saler. Des d’aleshores la meva
relació amb les dues rodes s’ha fet més i més gran, i gaudesc pedalant ja siga
per fer una escapada de dissabte matí, com per fer un volt per la ciutat o anar
a treballar. Durant aquest temps m’han tret de la via dos cops, en Montcada per
un senyor que volia entrar a un camí rural i li va donar igual tot, i un esportiu
que volia entrar a Ciutat Fallera. He sigut atropellat dos cops, davant
Història per un vianant que no es va adonar que envaïa el carril bici (la xica
em va demanar disculpes i es va interessar per mi), i un Volvo blanc davant
Rectorat que va esperar pacientment a que treies la roda davantera de sota el
cotxe per poder continuar la seva marxa, sense cap molèstia tret de un lleuger
xiulit a les orelles causat pels improperis que altre ciclista i jo li
llençàvem. He hagut d’aguantar retrets, la majoria per tenir l’atreviment de
compartir asfalt amb ells, mentre passaven a mig metre i fent sonant el clàxon
(Cosa molt perillosa). L’any passat vaig haver d’esquivar la porta d’un 4x4
aparcat en segona fila, oportunament oberta, fins i tot en una ocasió vaig
haver de picar la xapa d’un vehicle que feia marxa enrere, parlant pel mòbil, i
sense mirar qui hi havia a prop. Sense anar més lluny, fa dues setmanes el
conductor d’una furgoneta, que es va llençar a passar-me quan va veure que
senyalitzava la maniobra de canviar de carril (el que anava obligava a girar
cap a la dreta), em va preguntar si estava boig, quan va haver de frenar per no
colpir-me per darrere.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-p-j-5lJ4ICfllw9ofzeIKtjMfQ3CcVTTNHNUrF-k6ReQm-iJXO7I3j6k47EF239WoRFoYfaE0fYwd-oqi2wZ-bTSAtp_v87LyftUTOFe7QkByF2uzi8xfpTcWnb6T1fYbAChg/s1600/Bicicleta+accidentada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-p-j-5lJ4ICfllw9ofzeIKtjMfQ3CcVTTNHNUrF-k6ReQm-iJXO7I3j6k47EF239WoRFoYfaE0fYwd-oqi2wZ-bTSAtp_v87LyftUTOFe7QkByF2uzi8xfpTcWnb6T1fYbAChg/s1600/Bicicleta+accidentada.jpg" /></a>De tots aquets incidents he
sortit il·lès, per sort, per perícia o per les dues coses; però us puc ben
assegurar que és el “dia a dia” de milers de aficionats al ciclisme o
simplement gent que va a treballar de forma saludable. Molt probablement la
majoria d’aquestes persones que he mencionat al paràgraf anterior no anaven ni sota la
influència del l’alcohol ni les drogues; el que tracte de dir és que el problema de
fons és un problema de respecte mutu. Cert que molts ciclistes actuen
imprudentment o inadequadament (igual que vianants, conductors, motoristes...);
també és cert que el perill potencial que representen és molt menor que el dels
conductors (però sí major que el dels vianants); però es parteix des del punt
de vista en què hi ha un mitjà de transport “superior” i altres mitjans que ens
hem d’adaptar a ell, i el correcte seria una adaptació mútua i igualitària
perquè es puga generar una convivència entre tots.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com fer-ho? Be, això sembla el
complicat. Iniciatives que promouen una ciutat més amable, com les que s’estan
duent a terme darrerament, són un bon punt de partida. Evidentment cal molta
educació vial per tothom, vagi sobre quatre rodes, dues o cap. I cal vigilància
per tal que es complesca la llei; no l’agreujament de les penes, com he vist a
dir, perquè aquesta petició neix de la ràbia i jo no crec que matar un ciclista
haja de ser pitjor que matar una persona, perquè tots són persones. Però si és
culpable, per descomptat que ho ha de pagar. I, especialment cal un esforç personal
de tothom, de no creure’s més que la resta, i de saber compartir carrers i
carreteres, perquè hi ha espai per tothom.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
FRANXAPA</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-21690252200852248382016-11-15T16:40:00.002+01:002016-11-15T16:41:18.070+01:00ESPILLET, ESPILLET MÀGIC<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-VBKui-WTbs4IC9da8EMjeNeOXAEJiquV9FZ6gp5a9i4Bh2dHocR5fVtisKb3FfjIxb3xYTkVXff0YLnmsiJd-fJUq5JFuhlOUnMsRnWfJd9t0kzLx0gtmIlJcDtzavXZ6gKiwg/s1600/MIRARSE_AL_ESPEJO.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-VBKui-WTbs4IC9da8EMjeNeOXAEJiquV9FZ6gp5a9i4Bh2dHocR5fVtisKb3FfjIxb3xYTkVXff0YLnmsiJd-fJUq5JFuhlOUnMsRnWfJd9t0kzLx0gtmIlJcDtzavXZ6gKiwg/s400/MIRARSE_AL_ESPEJO.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";">Recordem el conte: la bruixa
(malvada, és clar), que acostuma consultar tots els dies un mirall màgic que
mai diu mentides, s’adona que ella no és la més (bonica), que ho és una tal “Blancaneus”
de la qual gairebé no ha sentit parlar. (La resta dels seus súbdits sembla que
si). Tres o quatre consultes més endavant es rendeix a la evidencia de que la
Blancaneus mola i ella no. I davant aquesta situación pren la decisió de fer matar
la Blancaneus. De moment deixem aquesta historia aquí, i treurem a nans,
pardals cantarins i besos de príncep (Encantat: jo em dic Fran).</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";">Si aquesta situación fos real i te’n
adonares que hi ha algú que de cop és més guapo, més simpàtic i més enrrotllat
que tu; podries fer tres coses: 1) passes del tema, 2) Intentes millorar i ser
més guapo, simpàtic i enrrotllat del que eres, o 3) Segueixes l’exemple del
conte i mires d’eliminar a qui et fa ombra (metafóricament) per tornar a ser
guai. Si tries la primera opció probablement ho faces perquè et sents a gust
amb tu mateix i passes del que la resta diga. Si tries la segona opció potser és
degut a que tens algún problemeta d’autoconfiança que et costarà tota una vida
de reinventar-t’hi i millorar constantment, aixó si; i si tries la tercera tens
un problema d’autoconfiança al qual no saps fer-li front i a més ets dolent.
Perquè no t’importarà pasar per damunt de qui sigui per ser el/la millor. En
qualsevol cas seria un anàlisi molt superficial i probablement als lectors els
vinguin al cap situacions puntuals. Però en realitat aquesta síndrome de la
Blancaneus ja es viu a la política actual.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";">Pensem-ho </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">be, fins ara el poder en Europa el copava un
sistema polític, la socialdemocracia, que tothom estimava com ideal: res no li
feia ombra, el seu germanastre lleig (el comunisme) estaba gairebé desaparegut.
Tothom deia que aquest sistema en el que s’anaven alternant en el govern
neoliberals i socialdemócrates (amb alguna pinzellada dels ecologistas o de la
vella Esquerra) era el millor del món i hauria de durar mil anys. Els partits tradicionals
es miraven a l’espill cada 4 anys si fa no fa, i la resposta era sempre
positiva: “ningú mola més que vosaltres”. Fins que arriba un moment en què l’espill
diu que ells ja no molen i altres molen més. Es planteja el mateix problema que
va tenir en el seu dia la bruixa, davant el qual trien la solución número tres:
dirigir els esforços a destruir a qui amenaça la seva posició, sota la etiqueta
de “populistes” (etiqueta que engloba a tota la resta, des de la ultra dreta
fins la ultra Esquerra), en lloc de dirigir els esforços a fer autocrítica i
apropar-t’hi als ciutadans, que després de tot són els que et posen al lloc.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";">Però és clar, al conte la bruixa
intenta matar la Blancaneus tres cops i sols aconsegueix que aquesta dorma un
temps, fins que es desperta i es fa amb el poder. I aquí la situació va pel
mateix camí, perquè en definitiva a la gent li te igual si aquest o l’altre és
un populista o no (Fins i tot, com hem comprovat, si és feixista o no). Sols
queda veure si finalment algú te trellat i dedica els seus esforços al que
realment importa, o baixaran la guardia pensant que el “monstre” està mort en
lloc d’estar becant, i ens despertem amb ves a saber quin príncep o princesa al
càrrec.</span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri";">Espillet, espillet màgic, almenys
fes-nos arribar una mica de trellat.</span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-965966640228998422016-09-13T20:59:00.001+02:002016-09-13T20:59:24.261+02:00Ven<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigBKxkGWh7A_3ZIdMvTbUs8lvFP00cmL1zW0FR4v2DAZ9jf6SdDXziwfF7-MotvYhM7VsFgI3ZXQevB3sYvtTeAs9Sqk9HA36144q2RkugHx_NpKND3NbFIBx0nvF-VP1iEarKQw/s1600/Mantero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigBKxkGWh7A_3ZIdMvTbUs8lvFP00cmL1zW0FR4v2DAZ9jf6SdDXziwfF7-MotvYhM7VsFgI3ZXQevB3sYvtTeAs9Sqk9HA36144q2RkugHx_NpKND3NbFIBx0nvF-VP1iEarKQw/s400/Mantero.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ven a vernos. No te lo puedes perder. Ven a la vieja
Europa. Piérdete por nuestros parajes, admira nuestros bosques, sumérgete en
nuestras playas. Aliméntate el alma con nuestros monumentos, con nuestra cultura,
empápate bien. Mima tus sentidos, disfruta con la gastronomía, con la enología.
Descubre todo lo que el capitalismo puede ofrecerte. Podrás tener lo que
quieras, podrás ser lo que quieras (Si tienes dinero para pagarlo, claro). Paséate
por nuestros bulevares y compra, aprovéchate. Estamos de rebajas, este año
grandes descuentos en derechos humanos y 2x1 en violencia; y si te quedas más
de lo esperado, tendrás un extra en xenofobia. Ven a vernos, te recibiremos
como es debido. Con palos y piedras, con tipos armados, con altos muros. Te
proporcionaremos un hogar. Bueno, una habitación. Bueno, una celda. Te daremos
trabajo, el que no nos guste; tendrás un salario digno. Bueno, un salario. O
algo parecido. Te haremos disfrutar de nuestra cultura, sí o sí. Envolveremos
en paquetes tu dignidad y la enviaremos por ti a la mierda Por eso ven, no
dejes de venir, no tengas en cuenta las apariencias. Y, sobre todo, acuérdate
de pagar la cuenta al salir.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-71647514971681928452016-06-19T19:35:00.001+02:002016-06-19T19:35:22.844+02:00CARTA DE LA MAREDEUETA A TOTS ELS VALENCIANS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_FZW6KVKImv2datRIzLmAtf_rPW4WDBX8qY1t5HtBqQX8R6Vkl2OeU_iEXm2imhGb3-LMDcX2mVGyUI09q52_pWOLXhw7yeJbsvTpL0PjoMWwWpTRYWhw0rCGbgtHsuW3V_TxQ/s1600/cartell-XARXA-Endavant.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_FZW6KVKImv2datRIzLmAtf_rPW4WDBX8qY1t5HtBqQX8R6Vkl2OeU_iEXm2imhGb3-LMDcX2mVGyUI09q52_pWOLXhw7yeJbsvTpL0PjoMWwWpTRYWhw0rCGbgtHsuW3V_TxQ/s320/cartell-XARXA-Endavant.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">“Benvolguts humans, creients o no. Perdoneu que m’adrece
a vosaltres d’aquesta manera. Sóc molt poc donada a aparicions en públic, i no
estic acostumada. Com haureu pogut endevinar sóc la verge dels desemparats, la
patrona dels valencians, i m’he decidit a escriure-vos unes línies perquè ja
estic molt farta del tema del cartellet. Que no és un “robado”, ni un “photoshop”
de eixos que diuen. La moreneta i jo posarem amb molt de gust per al cartell,
perquè defenia el que el meu fill va defensar durant tota la seva vida: l’amor
lliure. Si, si recordeu el llibret aquell que els seus amics li escrigueren
després de morir, deia “estimeu-vos els uns i els altres”, no recorde que en
cap lloc diga “els uns amb LES altres”. Entereu-vos: el meu fill es donava
besos amb tots els seus amics. O us penseu que el bes de Judas va ser una
excepció? Hi ha per ahi imatges que ho proven. I a més, no sé perquè tant de
escàndol! Quan em vaig liar amb un colom i em va deixar prenyada no diguéreu res!
I ara perquè em dona la gana fer un bes a la meua cosina, porteu pancartes de “contra
la degeneración”. Perdona? M’estàs dient degenerada? Sóc la teua patrona! Què passa,
que els àngels no tenen sexe, i les verges estem obligades a besar sols nois? Sou
tots iguals! Oblideu els valors i feu cas a vells verds com el Cañizares
aquest, amb les bajanades aquestes de la ideologia de gènere i l’imperi gai; queda molt be
venerar les dones com jo, però que es queden ahi, de mostra. I això de resar un
rosari per desagraviar-me! A vore si t’enteres, moniato! Jo ja tinc plaça al
cel! Vaig haver de criar un fill i deixar que me’l treieren, pel be de la
humanitat! Preocupa’t tu per buscar-t’hi una plaça, que de moment magre ho
tens! I sé de què em parle! A ningú se li ha impedit el pas al cel per estimar
els altres, siguin qui siguin. Però de il·luminats que fomenten l’odi entre les
persones, l’infern és ple. Així que millor guarda’t els rosaris per tu, xato! En
fi, perdoneu el llenguatge, però és que se l’escalfa la boca i... que
sols volia dir-vos que no deixeu que il·luminats us diguen què heu de fer o a
qui heu d’estimar. Sigau lliures. Que d’això precisament és del que parlava el
meu fill”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Signat: La geperudeta.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-14362009944702673712016-03-08T10:13:00.001+01:002016-06-19T19:29:54.632+02:00Un dia com molts<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl7zyKHQyNhbANUR7sKpfFe3K7oKNPA4qLMARfXeoayIhjOXJxXfjEjMNjRq6eM33LVKAP9yddu6Rp0mCQAoP0DrCC-PkpGWHZW8FMy1BlAcXQQWHPQhFBTCfITOts2hh2H8YWIQ/s1600/El-desayuno-saludable.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl7zyKHQyNhbANUR7sKpfFe3K7oKNPA4qLMARfXeoayIhjOXJxXfjEjMNjRq6eM33LVKAP9yddu6Rp0mCQAoP0DrCC-PkpGWHZW8FMy1BlAcXQQWHPQhFBTCfITOts2hh2H8YWIQ/s320/El-desayuno-saludable.jpg" width="320" /></a>Ves a veure, crec que el nen s’ha
despertat. Has de comprar cafè, ja quasi no queda. Vas a sortir així? Que on
vas? Ho dic perquè et fa cuixes grosses. El dinar és ja a taula? No et preocupes,
deixa-ho a la pica i a la nit ja ho rentes. Deuries sortir a córrer en mi,
darrerament estàs fent una mica de panxa, et farà be. Aquest vestit t’està molt
afavoridor; va, ves a dormir al nen i t’espere a l’habitació. I ja que hi vas,
podries posar-me una copeta? Gràcies, estimat.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-33634227533266194422015-10-26T21:43:00.004+01:002015-10-26T21:43:21.323+01:00Soroll de plats (Fragments)<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> - </span></span><span lang="CA">Va
ser fàcil. Més que no em pensava. Recordes eixes càpsules que ens donaven a
l’hospital per dormir? Em vaig quedar un blister, i escolta: es dilueixen molt
be en alcohol, i no alteren el sabor del whiskey. El pobre es va despertar
nugat al llit... tan fort que era! Segur que mai imaginava que aquelles
manilles que em feia posar anaven a ser la seva perdició. I saps? No t’ho
negaré, vaig gaudir molt. Veure’l allà tombat, indefens... i quan em va pregar
per la seva vida... va ser el clímax. “Lola, tranquil·litza’t, amor... ho podem
arreglar, m’he portat com un porc en tu, però d’ara en endavant seré millor...”
I crec que per un cop, va ser sincer. Però ja era tard. Li vaig dir que tenia
raó, que s’havia portat com un porc i que en endavant ja no ho anava a ser més.
Potser això de endur-me el cap ha sigut excessiu, però he pensat que tenir eixa
calavera a prop em recordaria com poden ser de dolentes les males eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">De
veritat... gaudires?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">No
saps com! És una experiència única. T’agradaria provar-la?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">He de
tornar a la feina – Magda es va alçar – Si vols tornar... acabe a les vuit.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-89324903350321666302015-05-14T17:07:00.001+02:002015-05-14T17:09:31.969+02:00Benvingut, senyor Marshall<div style="text-align: justify;">
Fa uns pocs dies vaig tenir la oportunitat de tornar a veure en televisió "Bienvenido Mr Marshall". Era la quarta o cinquena volta que ho feia, la darrera va ser a l'Euromed camí de València, durant un temps en què programaven pel·lícules de Berlanga com homenatge a la seva figura. Molts de vosaltres, lectors, coneixereu l'argument: a un petit poble castellà els arriba la notícia de que els americans del "pla marshall" passaran pel poble. El que al principi és una remor acava com un veritable esdeveniment, i tot el poble s'engalana per assemblar-s'hi al sud d'Espanya "porque es lo que a los americanos les gusta".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioBsBxpaQaXzN78PbSux6frwI9C9wfwXgpInCxwupugDEYKl23elYrUjyYS5hYaQgFB-bE1MYUuiiWSPKw2Hp5zpPuQMuEM8mKDmCxfUfDqRy9AjxJCUwR1ckPwYfJ8xkMBqsykg/s1600/Marshall.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioBsBxpaQaXzN78PbSux6frwI9C9wfwXgpInCxwupugDEYKl23elYrUjyYS5hYaQgFB-bE1MYUuiiWSPKw2Hp5zpPuQMuEM8mKDmCxfUfDqRy9AjxJCUwR1ckPwYfJ8xkMBqsykg/s320/Marshall.jpg" width="320" /></a> El cas és que, potser influenciat pels temps que corren ara mateix al País Valencià, mentre veia el film em vaig adonar que, malgrat haver sigut dirigida als voltants de l'any 1950, en realitat el seu argument no era gens estrany. El meu pensament va ser "Berlanga, no sabies massa be la que 'liaves' ". Vaig caure que estem vivint el final de la pel·lícula, i per tant ja em passat per quasi tot l'argument. Veiem la analogia: uns anys enrere de cop algú important (a la pel·lícula és algú de l'estat d'aleshores) comunica a les autoritats de la ciutat (i la comunitat autònoma) que com que som "lo millor del món" van a venir milers de turistes de tot arreu que portaran una pluja de diners, entre altres beneficis, per tothom; però que el paisatge actual és "cutre". Si muntem un aparador com pertoca l'èxit estarà assegurat. Les autoritats no es queden de braços plegats, i surten al balcó de l'ajuntament (i a tots els mitjans de comunicació que poden) per anunciar a tot el poble "a plateret i bombo" que som "la òstia en bicicleta", i que podem ser una de les millors ciutats del món si li fem un bon "rentat de cara". El cas és que probablement en el poble de la pel·lícula, fins i tot estant tan empobrits com ho estaven (Un dels genials cops de ma de Berlanga varen ser els plànols a la població per mostrar totes les misèries que patíen), hagueren tingut el seu encant promocionant el que són i el que saben fer, però aquí com allà, es va optar per un muntatge tan car com fals, amb el pensament de "això és el que els agrada". En tots dos casos els resultats són els mateixos: a la pel·lícula es pensa pagar amb les promeses de dòlars que estaven per arribar, i en realitat ho acaben pagant els veïns amb el poc que tenen. Veieu si us sona la història: aquí optarem per un embolcall "pijo" (vela, fórmula 1, òpera, "open de tenis", hípica...) amb el pensament que si atreien la gent que més diners te, doncs més diners donaria, i es va assegurar per activa i per passiva que aquestes coses es pagarien soles, quan en realitat... be, ja sabeu qui ho hem pagat. En tots dos casos a la fí no ha valgut per res: els americans passaren de llarg i no deixaren ni un clau en les arques de l'ajuntament de Villar del Rio, i aquí potser s'han estat una mica més temps però a la fi, ha sigut de passada i deixant "magres" els comptes municipals. I el decorat, ja s'imaginareu. Per cert, que també hi havia una veu crítica dintre del poble que pensava que tot era una bajanada sense sentit, però li dura poc, i acaba creient en la història dels americans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però en realitat hi ha una petita diferència entre la ficció i la realitat: al film tant l'alcalde com els altres "promotors" actuen en un afany innocent per ajudar al poble, i anoten les demandes dels veïns per fer una mena de "carta" als americans; mentre que aquí l'afany ha sigut un altre: mentre tothom esperava que la pluja de diners els mullara una mica, la veritable pluja la rebien altres. Ara que estem al final de la pel·lícula i que ja hem vist com els "americans" passaven de llarg del nostre país, ara que hem vist com tot allò que s'ha fet per complaure'ls ho hem de pagar nosaltres, ens cal adonar-nos de que la vida segueix. I que hem d'aprofitar el que som i el que tenim per ser humils però al mateix temps poder dir: som el País Valencià. I potser no tenim tot el que ens deien quan ens afalagaven per treure'ns els quarts, però en tenim coses. I estem ben orgullosos d'elles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Benvingut, senyor Marshall.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-6819520850892533802015-05-03T14:31:00.002+02:002015-05-03T14:31:13.751+02:00La Familia (fragment)<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: ZH-CN;">Recordava
aquell vespre amb tota claredat, ella estava pentinant la seva “Mariquita
Pérez”sota la mirada de sos pares, que dia rere dia gaudien de veure la seva
nena jugar; sempre havia sigut una xiqueta molt graciosa, o això li deia sempre
sa tia Rosi. Aquell vespre la mare la va cridar, ella es va girar, sense deixar
anar la nina que tenia a les mans, i va seure allà on sa mare indicava amb
gestos. Va escoltar atentament, aquell vespre va ser el primer en què va
preguntar “i aleshores qui és ma mare?”, i el primer cop que es va quedar sense
resposta, o almenys sense una resposta clara.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWUwqPFqflhVkk3Dd8ytUJXW4amG03eEWS_MzkbjtECpkFyMQXLa8Xo607uR6zvJLc3uIdGHdSa-HcCHpPWYly6hVO-yTiKK2siV4MG-D5O0hn5JDLdfmtrFVAe0MVgmtEKMuCQ/s1600/patio_recreo.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWUwqPFqflhVkk3Dd8ytUJXW4amG03eEWS_MzkbjtECpkFyMQXLa8Xo607uR6zvJLc3uIdGHdSa-HcCHpPWYly6hVO-yTiKK2siV4MG-D5O0hn5JDLdfmtrFVAe0MVgmtEKMuCQ/s1600/patio_recreo.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: ZH-CN;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Mangal; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: ZH-CN;">A partir d'aquell moment
aprofitava cada moment per preguntar coses de sa mare, però amb pocs fruits.
Quan va acabar la EGB sols sabia que vivia molt lluny i que la estimava, però
no havia pogut mantenir-la i l'havia donat per tal de donar-li una vida millor.
Es considerava afortunada per tenir dues mares en lloc d'una, com la resta de
companys del "cole", i somniava que algun dia vindria a buscar-la i jugarien
juntes.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-64820142414273034062015-04-29T13:22:00.002+02:002015-04-29T13:41:22.028+02:00El PacteVa recolzar el seu coll amb la ma, el colze damunt la taula; i va esbotzar el seu millor somriure. Davant d'ell, un parell de "capuccinos" fumejant. Així la va mirar durant deu interminables segons.<br />
<br />
- Tant de temps sense saber de tu... i estas tal i com et recordava!<br />
- Ha passat molt de temps, si... tu en canvi estas molt canviat. Què se'n ha fet d'aquell nen que s'asseia sól al fons del pati i menjava bollycaos? - va respondre en una rialleta<br />
- Aquell nen s'ha fet gran i ha aprés que les coses no sempre van a tu, que sovint has d'anar per elles. I, de passada, s'ha tret aquelles ulleres horribles i s'ha tallat els cabells. No et rigues! semblava una nena! La meua dona encara riu quan veu les fotos.<br />
- Aleshores et casares?<br />
- Si, i tinc un fill. Andreu. És un bitxo que no para quiet! però ens fa riure molt. I tu? que és de la teva vida?<br />
- No hi ha massa que contar. Vaig deixar els estudis després de la secundària, i vaig sobreviure treballant aquí i allà. I així estic... però no em puc queixar. Almenys la crisi no m'ha afectat massa; i en quan a allò altre... encara estic buscant l'home ideal. Però cada cop més pense que no existeix. Pel que sembla no hi ha massa prínceps blaus als que els agraden les dones baixetes, pigades i amb cabells rebels.<br />
- Segur que més dels que penses! Potser és que són tímids, i els has d'anar a buscar al fons del pati.<br />
- Potser... - va fer altra rialleta - però ja estic gran per anar a racons humits! em disculpes un moment? Torne de seguida.<br />
<br />
Un dels cambrers li va indicar on era el bany de senyores; va retocar-se els llavis i també va treure el llapis per arreglar-se una mica una pestanya que estava començant a molestar-la. De cop va notar una presència al seu costat, una que ja coneixia massa be, que i que en aquell moment també s'arreglava els llavis en un color roig molt cridaner per totes les dones, excepte per ella.<br />
- Sembla bon noi. Però em pregunte si paga la pena el preu... Patir tant perquè ni tan se vols ho sàpiga!<br />
- Importa això ara?<br />
- No ho se, supose que no... En fi, ja saps que les bones obres no són cosa meva precísament però com en el fons hi hauria una mica d'egoisme... si et vols replantejar el pacte, encara ets a temps.<br />
<br />
La porta del bany es va obrir, durant dos segons va poder veure la taula on era asseguda.<br />
- No... no em penedesc de res.<br />
<br />
La presència va desaparèixer quasi com havia arribat; ella va guardar de nou el maquillatge dins la borsa, va posar el seu millor somriure, i va tornar a la taula.<br />
<br />
- Per on estàvem?<br />
<br />
FI<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4EBk5y1I6fBnoglJL3cjUfDO2eQ8gguw_5M9ViE6FF6yOZ316jWK_GMv3ssrEgNS17oSq07Qw63Tk1xR0_xKHyV_NGHVbM1JuoBHO75YqpP5_gqcku4bcxaD4WCsiqDNo0-y4cg/s1600/El+pacte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4EBk5y1I6fBnoglJL3cjUfDO2eQ8gguw_5M9ViE6FF6yOZ316jWK_GMv3ssrEgNS17oSq07Qw63Tk1xR0_xKHyV_NGHVbM1JuoBHO75YqpP5_gqcku4bcxaD4WCsiqDNo0-y4cg/s1600/El+pacte.jpg" height="228" width="320" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-60881474095926569422015-03-30T18:22:00.000+02:002015-03-30T18:22:11.370+02:00CARTA A UN AMOR MUTANT<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Estimat amor mutant, fa tan poc que
decidirem alterar el mon que coneixíem de dalt a baix, i tanmateix sembla que
res haja canviat. I en el fons, d’això es tracta. No ha sigut un canvi
traumàtic, dels de avui fa bon temps i demà plou. En realitat ha sigut un canvi
lent, constant, sota la batuta del temps, que en forma de metrònom implacable
ha agafat aquell parell de joves enamorats i els ha envellit a cop de rellotge.
Tic, quinze dies; tac, altres quinze. Tic, un més, tac, un altre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fins a
aquell moment en què et vares mirar a l’espill, i després em feres mirar a mi,
i no ens varem reconèixer. Mentre jo esperava eixir d’un malson, el que
realment havia acabat és un somni, i quan algú es desperta sols pot fer dues
coses: seguir al llit, tancar els ulls i esperar que el somni continue allà, o
alçar-se i eixir al carrer, disposat a enfrontar-te a al que siga que el món tinga
pensat per tu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I el
món ja no serà el mateix, m’acompanyaran allà on vaja aquells records que has
anat guardant en la memòria com un tresor, i em recolzaran quan estiga en els
moments més baixos. Tindré un bri d’esperança, no com aquell ferro roent al
qual s’agafen els que ignoren que, quan la ma ja no ho puga suportar, acabes
estavellat contra el terra; sinó com una brisa que evocarà la vista de les
muntanyes, els sorolls de la natura, el sabor de la sal de la mar i el tacte de
la teua ma. I, en definitiva, quedes tu, que potser ja no sigues el mateix,
però continues sent tu; perquè quan ens preguntàvem si ens estimaríem sempre i
responíem els dos que si, d’una forma o altra, dèiem la veritat.</span><o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-19151931898016353452015-03-26T16:43:00.000+01:002015-03-26T16:43:28.589+01:00Sobre l'escull, onades<div style="text-align: justify;">
Conta la llegenda que, quan ets en perill, la vida et passa davant els teus ulls, des d'allà on recordes fins al moment en què et veus en aquella situació. Però a voltes la vida et colpeja de forma violenta, sobtada. De forma en què deixes de ser tu al cent per cent, et transformes en una mena de "zombie" que actua sota el pilot automàtic. Menges sense saber què, cuines sense saber com, camines però els peus van sols, treballes però no poses l'ànima. La ment és incapaç de pensar, i solament transmet, en diapositives. les mateixes escenes. Un, i altre cop, de principi a fi i torna a començar. I sols et queda un petit marge per desitjar que aquesta onada que t'arrastra sense que hi pugues fer res s'acabe, que en tot el teu ser regne la calma i, si de cas, que el teu món torne a ser el que era.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-66292214821412501572015-03-12T23:37:00.002+01:002015-03-12T23:37:16.633+01:00Perquè els contes són importants<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8VC1Ly1g1cTzpaXRcLWJsu7EJnrzMhVDy04GFKtwGaSfye_iFPKFKQspbEEywfVytTOhDx2WrJv8XXNHWg_9WTjjp3wJDot1KpLbfM8PzxNKmliDOV4nXAGxoXKdfTgU9xPW9Gw/s1600/La+luz+fantastica.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8VC1Ly1g1cTzpaXRcLWJsu7EJnrzMhVDy04GFKtwGaSfye_iFPKFKQspbEEywfVytTOhDx2WrJv8XXNHWg_9WTjjp3wJDot1KpLbfM8PzxNKmliDOV4nXAGxoXKdfTgU9xPW9Gw/s1600/La+luz+fantastica.JPG" height="280" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa ja uns quants anys, trobe que allà pel 1996, va caure en les meves mans el meu primer Terry Pratchett. Jo no sabia qui era aquest autor, exactament igual que la persona que me'l va regalar, que probablement va anar a la primera llibreria que va trobar i va preguntar per "llibres de fantasía" (que, aleshores, llegia sovint). Casualitat o no, va encertar de ple. He llegit i rellegit aquell llibre molts cops, a l'igual que els altres de la seva famosa série del "Mundodisco" que han caigut en les meues mans. He rigut de valent en cadascú d'ells, i he dormit tard unes quantes voltes, quan estava a punt d'acabar el llibre i estava en plena acció. He admirat i admire molt a aquest autor. Tenia un sentit de l'humor i una imaginació que està a l'abast de ben pocs, com a mostra sols dir que el célebre "equipatge" que acompanya al mag Rincewind en les seues aventures va ser inspirat per una maleta tipus "trolley" que una dona arrastrava en un aeroport. I m'agrada dir que ha inspirat el meu estil, que mai arribarà a ser tan brillant com el seu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per tots aquells que no tenien la sort de conéixer la seva obra, us deixaré un petit paràgraf a mode d'homenatge:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Los cuentos son importantes. La gente cree que son las personas las que dan forma a los cuentos. En realidad es justo al revés. Los cuentos existen con independencia de los que participan en ellos. Si uno sabe eso, el conocimiento es poder.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los cuentos, grandes jirones aleteantes de espaciotiempo, llevan revoloteando y desarrollándose por el universo desde el principio de los tiempos. Y además han evolucionado. Los más débiles han muerto, y los más fuertes han sobrevivido, crecido, y engordado de tanto contarlos una y otra vez... los cuentos se retuercen, reptan por la oscuridad.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El hecho mismo de su existencia superpone una pauta sutil, pero insistente, al caos que es la historia. Las estrías de los cuentos están grabadas con tanta profundidad, que la gente las sigue de la misma manera que el agua sigue determinados senderos montaña abajo. Y cada vez que un actor nuevo se cruza en el camino del cuento, la estría se profundiza aún más. A esto se le llama "teoría de la causalidad narrativa", y quiere decir que el cuento, una vez comenzado, toma forma propia. Recoge las vibraciones de todas las elaboraciones de ese mismo cuento que ha habido a lo largo de los tiempos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por eso la historia siempre se repite.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-6282681724179106212015-02-25T21:39:00.003+01:002015-02-25T21:39:54.775+01:00RELIGIÓ Vs EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">RELIGIÓ Vs
EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"> M’he
quedat avui de pedra en veure una captura de pantalla del “Butlletí oficial de
l’estat” que podria haver estat copiada d’una homilia o sermó (i potser així ho
era). En concret era un paràgraf extret de la resolució 1849 de la Direcció
General d’Avaluació i Cooperació Territorial (organisme que depèn del tan
admirat i estimat Ministeri de Cultura), que estableix el “currículum” de l’assignatura
de “religió catòlica” en educació primària i secundària. Per als que no sou
versats sobre el tema, aquesta resolució dicta què s’ha d’impartir en aquestes
assignatures als centres escolars de tot el territori espanyol. Us copie
algunes “perles” d’aquesta resolució:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i><span lang="CA"> De
acuerdo con los preceptos indicados, la Conferencia Episcopal Española ha determinado
los currículos de la enseñanza de la religión católica para la Educación Primaria
y la Educación Secundaria Obligatoria. (pàgina 1 de la resolució 1849).<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i><span lang="CA">La presencia de la enseñanza religiosa en
la escuela responde, en primer lugar, a la importancia que esta asignatura
tiene dentro de la educación para que el alumno pueda conseguir un desarrollo
pleno e integral de su personalidad. La necesidad de sentido del ser humano es
una evidencia a la que la escuela necesariamente debe dar respuesta. La educación
de la dimensión religiosa es parte fundamental para la maduración de la persona.
No podría existir una formación integral y, por tanto, una educación de
calidad, si no se permitiese el desarrollo de todas las dimensiones inherentes
al ser humano, entre las cuales se encuentra la religiosa. Esta capacidad
básica de la persona adquiere su auténtico cumplimiento cuando se descubre el sentido
de la vida. La enseñanza de la religión católica en los centros escolares
ayudará a los estudiantes a ensanchar los espacios de la racionalidad y adoptar
una actitud de apertura al sentido religioso de la vida, sea cual sea su
manifestación concreta.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i><span lang="CA">La realidad en cuanto tal es signo de
Dios, habla de Su existencia. La iniciativa creadora de Dios tiene una
finalidad: establecer una relación de amistad con el hombre. Es decir, Dios ha
creado al ser humano para que sea feliz en relación con Él. Los relatos
bíblicos de la Creación y el Paraíso ejemplifican bellamente la finalidad de la
creación de la persona y del mundo entero para su servicio. De su origen
creatural y de su llamada a participar en la amistad con Dios surge su dignidad
inviolable. No obstante, el ser humano pretende apropiarse del don de Dios
prescindiendo de Él. En esto consiste el pecado. Este rechazo de Dios tiene
como consecuencia en el ser humano la imposibilidad de ser feliz.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i><span lang="CA">Conviene subrayar, por tanto, que lejos de
una finalidad catequética o de adoctrinamiento, la enseñanza de la religión catòlica
ilustra a los estudiantes sobre la identidad del cristianismo y la vida
cristiana. </span></i><span lang="CA">(aquesta ja és
la òstia!)<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Per si penseu que és un “fake”,
us deixe l’enllaç del BOE on podreu comprovar que tot això és de veres <a href="http://www.boe.es/boe/dias/2015/02/24/pdfs/BOE-A-2015-1849.pdf">http://www.boe.es/boe/dias/2015/02/24/pdfs/BOE-A-2015-1849.pdf</a>
) Curiosament el currículum previst per al batxillerat no inclou aquestes
referències, potser pensen que seria més difícil colar-la, ja són més grandets
i tal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">En fi, es poden treure unes
quantes conclusions sols del que he copiat (hi ha paràgrafs plens); per exemple
que les persones no som completes si no som catòliques, que els ateus són
infeliços i que aquells que donen l’esquena a déu som pecadors. (I penseu que
tot això es va a ensenyar als vostres fills i filles). Però a més he recordat fa
un temps la polèmica que hi va haver amb “Educación por la Ciudadania”, que
sectors de la dreta criticaven per “adoctrinadora” (quines coses); i he pensat
que, seguint la analogia, deuria de retirar-se la religió catòlica (entre
altres moltes raons) pels mateixos fets que es criticaven en l’altra
assignatura. Per cert, a partir d’aquí ho haureu de llegir amb ironia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="CA">Crítica numero 1: “Educación por la
Ciudadania” promou la homosexualitat entre els alumnes. </span></b><span lang="CA">Ni era veritat ni era una cosa dolenta,
però ja posats, la religió catòlica promulga l’amor incondicional d’un home per
la resta de la humanitat. Un home que, a més, no es rodejava de dones, i que en
el sopar de comiat es va reunir únicament amb homes. Si això no és foment de la
homosexualitat, no sé què pot ser. A la resolució, a més, diu “la iniciativa
creadora de diós tiene una finalidad: establecer una relación de amistad con el
hombre (...) para que sea feliz con él. Això respon a un model de parella,
clarament; perquè no és l’amor fer feliç incondicionalment a la teua parella?<b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="CA">Crítica numero 2: “la igualtat entre les
persones”. “</span></b><span lang="CA">Educación
para la ciutadania” establia amb el seu currículum el respecte per totes les
persones, siga quina siga el seu sexe, raça o religió. Això va ser considerat
com un adoctrinament en tesis d’esquerra. Doncs be, si partim del creacionisme,
tots els homes són fills d’Adan i Eva (Cosa que, per cert, promouria l’incest,
però això és un altra història); per tant i com segons les tesis de l’església
s’ha d’estimar als germans, resulta que tothom, de la religió que siga o siga
de la raça que siga, ha de ser considerat com a tal i, per tant, tots som
iguals. Adoctrinament d’esquerres, per tant.<b><o:p></o:p></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Sols són dos i es podrien
extreure unes quantes. En serio, feu una ullada a la resolució, és de riure per
no plorar.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-19992700327303395362015-02-09T23:26:00.000+01:002015-02-09T23:26:13.672+01:00CARTA DE UN NEOLIBERAL A LOS NUEVOS ARRIBISTAS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Querido
recién llegado a la política, te escribo esta carta para desmentir algunas de
las insidias que desde hace tiempo se reproducen en los medios de comunicación,
antes de que calen más hondo; y además para orientarte un poco en tu nueva
profesión, que seguro que ejercerás con el mismo orgullo que nosotros. Y es que
no has de ver odio o rencor en las palabras que algunos de mis compañeros
profieren en la prensa o en las tertulias televisivas. A nosotros no nos
importa que lleguen nuevas caras a la política de éste país, nunca lo hemos
hecho, pero siempre y cuando se esté preparado para el cargo que se va a
ostentar. La historia nos dice que cada vez que alguien con principios ha
ostentado el poder ha terminado por acaecer un desastre absoluto, para nosotros
claro. Así que he decidido escribirte estas líneas para intentar corregir éstas
actitudes antes de que sea demasiado tarde, visto que tal y como van las
encuestas es muy probable que acabemos estrechándonos las manos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Antes
que nada, debes saber que no usamos nunca la palabra “casta”, al menos con la
gente de afuera. No es un tabú gratuito, si todo el mundo fuera por ahí pensando
que somos más que ellos tarde o temprano alguien diría “por qué yo no”, y se
armaría la marimorena. Es más, tampoco
hacemos aquellas cosas que son propias de una “casta”. Hacemos más horas en el Congreso
que un reloj, vamos a trabajar en transporte público y, aunque viajamos mucho,
lo hacemos para trabajar; y nada de esto es mentira. Si la conciencia te
molesta, debes pensar que el Candy Crush y el Apalabrados cuentan como “formación”,
que los coches oficiales deben considerarse como “transporte público” puesto
que lo pagan todos los españoles, y que “trabajarse” a alguien durante un viaje
cuesta mucho esfuerzo.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En
segundo lugar, hay que tener cuidado con el populismo. Un poco de populismo es
bueno, especialmente cuando se acerca la campaña electoral. ¿Quién no ha dicho
nunca “es cierto que no hemos cumplido esta promesa electoral pero si me votas
a la siguiente seguro que si”? Pero todo tiene un límite. Es cierto que algunas
ideas vuestras me han parecido muy acertadas, por ejemplo eso de la “renta
básica”. Bravo, es un ejemplo claro de medida populista con un alto índice de
éxito, ¿Quién en sus sanos cabales no votaría a favor de tener cuatrocientos
eurazos por la cara cada mes? Pero siempre y cuando no se cumpla, claro.
Excusas puedes poner las que quieras, mi favorita es “Ahora hay otras
prioridades para la ciudadanía”. Y ya, si eres muy “artista”, puedes “cumplirla
pero no cumplirla”. Mira Zapatero y sus 400 euros, en la práctica la forma de cobrarlos
era tan complicada que nadie los quería. También puedes fijarte en las bajadas
de impuestos de Aznar: se baja un impuesto y se sube otro, balanza equilibrada.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pero
lo que más nos saca de quicio a los neoliberales es vuestra actitud hacia los
problemas de la gente. Ya sé que nuestra tarea como trabajadores públicos es
hacer la vida a los demás mucho mejor, pero pensad en esto: si, mañana, resolviéramos
todos los problemas que aquejan a la ciudadanía, ¿qué pasaría con nosotros? Yo
os lo diré: los ciudadanos empezarían a creer que, puesto que sus necesidades están
cubiertas y hay bienestar, ya no servimos para nada, y nos echarían a patadas.
Quizá con botas de seda, pero a patadas. ¡Y entonces ya me explicarás como nos
ganamos la vida! Pero ojo, si los ciudadanos perciben que no realizamos nuestra
tarea también pensarán que somos inútiles y acabaríamos con una bota en el
culo, y ésta no tan cómoda; así que lo que hacemos es hacer creer que los
resolvemos. O que trabajamos para resolverlos. Y cuando pasa demasiado tiempo y
puede pasar que no nos crean, pues o lo resolvemos y creamos otro, o lo
resolvemos pero no lo resolvemos. O, si tienes mucha jeta, lo empeoras y le
pasas el favor al siguiente. Un buen problema puede asegurar un par de
legislaturas, garantizado.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y
bueno, de momento me despido, no sin antes reconocer que, al menos, en el tema
fiscal, progresan adecuadamente. Parece que han entendido que la vida es corta,
pero la legislatura más, y que hay que procurarse en un tiempo corto un capital
que permita seguir siendo un respetado representante de la ley. Eso sí, las
formas aún son muy chapuceras. Hasta un simple policía de barrio (con todo el
respeto a las fuerzas y cuerpos de seguridad del estado), habría podido
encontrar esos detallitos de hacienda. Y la cuantía… con eso no da ni para la
letra del Chalet en Las Rozas. Y, sobretodo, nunca, nunca, nunca se regulariza
la situación; siempre se niega todo, de todas las formas posibles y en todos
los lugares posibles. Y si se ponen muy pesados siempre puedes hacer la del
calamar (o la de Granados) y convertirte en adalid de la corrupción. Como mucho
te la puedes jugar si se convoca una amnistía fiscal, pero aun así a veces hay
quien se entera. Nos vemos en la bancada.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Afectuosamente, tu amigo
neoliberal.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-40634767507514385732015-01-10T10:07:00.001+01:002015-01-10T10:07:49.895+01:00Ciegos, sordos, ¿mudos?Sentado sobre el borde lloraba y se desgañitaba al ver lo que sus sordos fieles cometían en su nombre<div><br></div><div>(Dedicado a todas las religiones)</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-77861685821397546762014-11-05T19:19:00.000+01:002014-11-05T19:19:57.707+01:00I quan va tornar a obrir els ulls, el merder encara estava allà<div style="text-align: justify;">
Des que va sortir tota la qüestió independentista a Catalunya he intentat mantenir cert marge respectuós, bàsicament per dos motius: el primer és que, després de tot, Catalunya no és la meva terra, malgrat que sí la de acollida durant els darrers anys; i a més perquè no es pot evitar pensar, vistos els actors d'aquesta trama, que hi ha en algún lloc un gat amagat. Però ara que s'acosta el 9-N, data triada en un principi per fer la famosa "consulta", estem assistint a un espectacle que demostra una mica quin és el nivell polític regnant.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Començant pel propi president de la Generalitat de Catalunya, Artur (Arthur per als castellanoparlants, pel que es veu) Mas. La seva proposta és, dintre del que cap, prou legítima. La democràcia es basa en que el poder l'ostenta el poble, el qual ho delega en els seus representants; a qualsevol empresa els representants rendeixen comptes i consulten els accionistes, per exemple; i aquestes no solen ser grans exemples de democràcia, precísament. No hi deuria haver cap problema en poder preguntar al poblè què vol. Però condicionar-ho tot únicament a la consulta i la independència em sembla quant menys un engany. Hi ha qui diu per aqui que realment el que es pretén és amagar retallades i demés, i no són precísament fans de Alicia Sanchez Camacho. La idea que es vol vendre és que les coses estan molt malament per culpa de Espanya, i que en marxar tot anirà radicalment molt millor, però el cert és que no hi ha proves, ni que ho siga ni que no ho siga; malgrat que sí és cert que manca finançament per part de l'estat. La sensació és que tot l'executiu està bolcat en la consulta i la resta no importa.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La contrapart és el govern espanyol, encapçalat per Mariano Rajoy, que davant aquest problema ha optat per fer la tècnica de l'estruç, i impedir qualsevol tipus de consulta per por al que puga sortir de les urnes. És com quan el metge ens recomana fer-nos una anàlisi i nosaltres no ho fem per por a que surta que tenim colesterol. Però el cert és que, encara que no veiem escrit en un paper que tenim el colesterol alt, aquest ja hi és, per tant aquesta seria una conducta prou absurda però fruit de la por a haver-se de posar a règim, o fer esport, o totes dues coses. És a dir, si no ho veig és que no existeix. Però quan obres els ulls encara està allà. Seguint el símil, si optem per no fer-nos l'anàlisi i seguir com si no passara res, molt probablement no soles no reduïrem el colesterol sinò que l'augmentarem, i precísament això passa amb els independentistes: cada cop hi ha més. Amb el risc que després damunt et titllen d'antidemocràtic, vist que també heu prohibit el referèndum a les Canàries sobre les prospeccions petrolíferes.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
I després estan la resta de partits que no saben què fer, bàsicament perquè parteixen de dues premisses: "adoptem la postura que adoptem hi haurà qui es cabreje en nosaltres" i "no tenim temps a explicar-ho, que venen les eleccions". Així que venen respostes com "Si, però no", "No, però si", "No és assumpte nostre" i la meua favorita: "no se què s'ha de fer, però sí sé que de haver governat jo hauría sabut què fer".</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, si més no, ja veieu una mica com va tot. En definitiva, jo els diria (parafrasejant a uns grans amics meus) "deixeu-los votar, i després veurem qui llaura"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-9046165045569741522014-10-29T13:22:00.001+01:002014-10-29T15:51:20.037+01:00Una de normas absurdas(Cualquier tarde-noche, en Sevilla)<div><br></div><div>-Eh, oiga, usted! El del carrito de la compra ese cochambroso! Deje lo que está haciendo!</div><div>- Quien, ¿yo, señor agente?</div><div>- Si, usted! Está prohibido rebuscar entre la basura.</div><div>- Disculpe, no sabía que estaba prohibido...</div><div>- Desde ayer sí, por incumplimiento de las ordenanzas municipales, debo multarle con 150 euros.</div><div>- ¿150? ¿No se han pasado un poco?</div><div>- Sepa que, desde el momento en que un honrado ciudadano deposita su basura en la calle, ésta pasa a ser propiedad del ayuntamiento, por lo que en estos momentos está robando propiedad municipal</div><div>- bueno, bueno, disculpe. Pero no tengo 150 euros...</div><div>- Así que ahora estamos con esas... ¡Haberlo pensado antes de violar la ley!</div><div>- Lo digo en serio! ¿Usted cree que si tuviera 150 euros estaria aqui buscando entre la basura?</div><div>- No lo se... Hay mucho jeta y mucho defraudador por ahi, mire la prensa si no... En fin, tendré que embargarle. ¿Posee usted alguna propiedad reseñable?</div><div>- Este carrito, pero dudo que pueda sacar diez euros de él...</div><div>- Ya, la verdad es que está un poco lastimoso...</div><div>- Igual por mi ropa le pueden dar algo más...</div><div>- Deje, deje! Que luego a ver si le denuncian por exhibición impúdica. ¿De verdad no tiene nada?</div><div>- Desde hace un tiempo no. Trabajaba en aquella empresa, ¿sabe usted? y ahora está todo muy mal...</div><div>- !Me lo va usted a decir, tengo un primo que... Bueno, hagamos una cosa, ¿tiene algo de suelto?</div><div>- Me he encontrado antes diez euros, los guardaba para el bocata de la cena si no encuentro nada bueno...</div><div>- pues me devuelve lo que ha sacado ahora, y le rebajo la multa a cinco euretes por "reparación del daño", y todos en paz. Pero me tiene que prometer que no tiene ninguna cuenta en suiza de esas que salen en los periódicos.</div><div>- Se lo prometo</div><div>- Pues ahi tiene, ande con dios, pero cuidado que no le vuelva a ver, que entonces tendré que multarle con 300 por reincidente... Buen dia!</div><div>- Descuide, señor agente. Y que le aproveche el vermutito!</div><br><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAd-rOy9kpwwOh19aMePboXX7M-8azvh61PoQ6THSQXVEhacKcAhVXllA-B7E2vt3vbk7uT18f0Tr04Z_tzMzz0GA_KJtl-QxbPSnbey9VHA34d6IHGo5ps7RqP6IyGSv2iONbJQ/s640/blogger-image--1094064454.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAd-rOy9kpwwOh19aMePboXX7M-8azvh61PoQ6THSQXVEhacKcAhVXllA-B7E2vt3vbk7uT18f0Tr04Z_tzMzz0GA_KJtl-QxbPSnbey9VHA34d6IHGo5ps7RqP6IyGSv2iONbJQ/s640/blogger-image--1094064454.jpg"></a></div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-85570944384982808832014-10-09T15:24:00.002+02:002014-10-09T15:24:47.803+02:00LES NOSTRES SENYES D’IDENTITAT<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> Les nostres senyes d’identitat
no són les banderes imposades des d’un temps relativament recent. Tampoc noms
inventats en ares d’un “consens”, o ofrenar noves glòries a Espanya; si més no
per damunt dels ciutadans. Les nostres senyes d’identitat són la nostra
llengua, la nostra cultura- Són l’Estellés, l’Ausias March i el Joanot
Martorell; són Max Aub, Ferran Torrent, i aquells que avui en dia són els seus
hereus. És la televisió valenciana, la ràdio valenciana, el cinema valencià. És
el teatre, són les moixerangues, les falles, fogueres i gaiates. És la “moma” i
la setmana santa marinera. És la vela llatina i el Cabanyal. És l’Albufera, el
Montgó, Bèrnia i el Desert de les Palmes. És Morella, la Calderona, les Fonts
de l’Algar i el castell d’Alacant. És la paella, l’arròs de muntanya, la olleta
del poble o l’aspencat. Són la música i els passacarrers. Les nostres senyes d’identitat
són en definitiva els valencians, els que treballen aquí i els de fóra, els que
amb el seu treball o amb el seu dia a dia fan i estan orgullosos d’aquesta
terra. Feliç diada a tots els valencians!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_iOL5R_PFKJj5GhD5bj8kI58k4UlaBySeN8gt73OQIIh5MLQBwb-4lbuZGw0QimslhnlZBiq8Gldy3lksg6OCRKy3trqkrCbtcZokBQvuGjVLH-p7Q7lOR3VL3_yzCwxUvpoug/s1600/el+peno+de+la+conquesta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_iOL5R_PFKJj5GhD5bj8kI58k4UlaBySeN8gt73OQIIh5MLQBwb-4lbuZGw0QimslhnlZBiq8Gldy3lksg6OCRKy3trqkrCbtcZokBQvuGjVLH-p7Q7lOR3VL3_yzCwxUvpoug/s1600/el+peno+de+la+conquesta.jpg" height="320" width="269" /></a></div>
<o:p></o:p>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-67054125021666759662014-06-12T17:21:00.000+02:002014-06-13T13:03:51.764+02:00EN EL DARRER MINUT (UN CONTE DE FUTBOL)<div style="text-align: justify;">
Va mirar el rellotge i es va adonar que quasi era l'hora. Immediatament va demanar la pilota al seu amic Filipe, que li la va passar. Aleshores va començar a córrer tant com podia amb la pilota als peus, sortejant a tots els que li sortien al pas: un passet aqui, una paret enllà, ara una gambeta... es concentrava al màxim per córrer més, ignorant la mirada d'aquells que el veien moure's d'aquesta manera; fins que va arribar a la porteria. Va alçar el cap i amb un toc suau va fer passar la pilota entre la part dreta de la porta i son pare, i tot seguit entrà ell; mentre sa mare des de darrere del vidre de la finestra observaba el carrer. Poc després el primer cotxe de policia girava la cantonada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUHqU9_35wMhuKyG6M9INzVIGbIf6m7rnZgmjLCZRCu7hhvT4Z8Qu1q1K8JHACzlZymJ_Dx57nn0BrBFfpJ8oQYJ7WxMmRukG5sz1beGcKamE_0H0LQCItwa7jZaDrM3bMWlTdnA/s1600/futbol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUHqU9_35wMhuKyG6M9INzVIGbIf6m7rnZgmjLCZRCu7hhvT4Z8Qu1q1K8JHACzlZymJ_Dx57nn0BrBFfpJ8oQYJ7WxMmRukG5sz1beGcKamE_0H0LQCItwa7jZaDrM3bMWlTdnA/s1600/futbol.jpg" height="266" width="400"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-83189354427871357492014-02-03T16:44:00.000+01:002014-02-03T16:44:00.111+01:00Filologia Vs mite<div style="text-align: justify;">
Des de sempre hi ha hagut dues formes de comprendre el món i els misteris que el rodegen: la ciència i la religió. Totes dues parteixen de la mateixa base: no sabem perquè estem aquí, com hem arribat i què ens portarà el futur. Les dues formes s'han distanciat segons la ciència anava desenvolupant-se, de forma que cadascuna explica un mateix fet de dues formes ben diferents. Mentre la ciència es desenvolupa seguint el mètode científic, basat en la experiència i l'anàlisi, les diferents religions es basen en les seves pròpies mitologies per explicar els misteris de la humanitat.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOp-BAhDjCz9V-TC_5SQYmJQcMOJqMDKLujBibTKHjQEWrqAHgBXEudvmGBdYUe82pshC4vB1KRd6Go2oYU3dLNXSeMJb9P55lEO8M-sZVxxKQYzvJDnUhlgW6aD12FD0jCQGEaQ/s1600/Galileo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOp-BAhDjCz9V-TC_5SQYmJQcMOJqMDKLujBibTKHjQEWrqAHgBXEudvmGBdYUe82pshC4vB1KRd6Go2oYU3dLNXSeMJb9P55lEO8M-sZVxxKQYzvJDnUhlgW6aD12FD0jCQGEaQ/s1600/Galileo.jpg" height="320" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les tesis de Galileo es consideraren falses<br />durant molt de temps fins que la realitat<br />va colpejar amb força</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha algunes qüestions que s'han deixat en mans de la ciència únicament, i una d'aquestes és la filologia. Tothom comparteix, malgrat el mite de la torre de Babel, que totes les llengües que es parlen al món són evolucions d'altres comunes, i per tant cadascuna te un orígen malgrat que compartit. Malgrat tot al País Valencià hi ha qui ha volgut ser més "papista que el papa" i des de fa uns quants anys es du a terme "religionització" de la llengua valenciana. Així, mentre les tesis científiques han demostrat per activa i per passiva que el català i el valencià tenen una arrel comú, derivada de la vulgarització del llatí, i que va arribar a terres valencianes amb la reconquesta i la repoblació del territori valencià per part de súbdits catalans provinents de Lleida (Si hi ha alguna errada, ho sent, no sóc filòleg); les tesis oficials provinents del govern valencià alimenten el mite de que totes dues llengües són diferents, sense aportar cap prova, ni tan se vol cap teoria minimament raonable de que és així; i es basen únicament en la fe dels que ho sostenen; és a dir, a l'igual que la verge María es va quedar embarassada sent això, verge, la llengua valenciana va sortir del no-res, un bon dia un humà va començar a parlar de forma estranya i el va anomenar "valencià". De moment ni tan se vol s'han posat d'acord en la nacionalitat d'aquest humà, en ocasions es mossàrab i en altres íber, sols hi ha una cosa clara, no era català.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per acabar amb el procediment utilitzen els mateixos mètodes que s'utilitzaven durant els darrers anys de l'edat mitjana a la Europa cristiana: prohibir, vetar i/o tancar tots aquells que s'aparten d'aquesta religió, i procurar que no continuen contaminant amb ciència les ments pures de les persones. En el passat ha quedat clar el fracàs d'aquestes polítiques, perquè hi ha una cosa que no es pot prohibir: que les persones pensen el que volen. Poden tancar mitjans de comunicació, manipular, coaccionar ents acadèmics, però mai podran prohibir una realitat: que valencians i catalans som germans i parlem el mateix.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-13185821577555164352014-01-24T00:59:00.000+01:002014-01-24T00:59:13.876+01:00Qué sent quan estic damunt el sillí<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Feia temps que no escrivia res personal, en part perquè
l'actualitat a voltes mana i en part perquè és millor prendre's
algunes coses amb humor. Però el cas és que quan no porte música a
la orella el meu cap fa voltes, i ahir en tornar del gimnàs em vaig
adonar que malgrat estar molt cansat, en realitat em sentia
fantàstic. I això em va portar a recordar el títol que Murakami va
fer famós no fa gaire, i d'aquí a caure en que en realitat mai us
havia parlat d'una de les meves grans passions, la bicicleta.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Tothom recorda la seva primera bicicleta. La meva era una Orbea de
ferro amb rodetes, color blau fosc, amb els anells olímpics retolats
en un lateral, regal de nadal dels meus oncles. També recorde la
meva primera carrera: des del menjador de ma casa fins al bany, al
final del corredor. Gairebé tres pedalades des de la sortida fins la
meta (En realitat no era carrera malgrat que el meu germà també en
tenia una bicicleta; és que pel corredor sols cabía un). Des
d'aquell moment recorde tenir lligada a la meva vida una bicicleta.
No hi ha hagut un sól moment des d'aleshores en que no haja tingut
una, dos o fins i tot tres. Les he tingudes de tot tipus, de passeig,
de “cross”, de BMX, de muntanya, de carretera, plegable... I en
totes elles he tingut quelcom especial. El meu primer trofeu el vaig
guanyar amb la Orbea, mon pare va pensar que ja era hora de treure'm
les rodetes i ens va portar a tota la família a practicar en una de
les avingudes preses pels vianants al tràfic rodat, molts anys
enrere, del Saler. Em vaig caure cent i un voltes, a la cent dos vaig
pegar una potada a la bicicleta i la vaig maleïr (sols durant uns
segons, després la vaig arreplegar en disgust). Després de dinar hi
havia flam de vainilla, i mon pare ens va dir que ens ho teniem que
guanyar, i qui anés al final del carrer i tornés (estava tancat al
tràfic) menjaria postres. Doncs be, en la vida he pedalat millor. I
així en podria contar unes quantes.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
També col·leccionava “cromos”, però mentre tots els meus
companys de “cole” arreplegaven estampes de futbolistes de
primera divisió jo ho feia d'asos del ciclisme: Lucho Herrera, Pedro
Delgado, Greg Lemond, Laurent Fignon, Marino Lejarreta... I podria
haver afegit al meu oncle, l'únic que coneixia que tenia una
autèntica bicicleta de carreres. Entre tant anava eixamplant
fronteres, del carrer a creuar de part a part el càmping del Saler;
de aquí fins la platja, després fins als apartaments, després al
llac artificial, del llac al club de golf... I quan t'adones ja estàs
enganxat, gaudeixes cada cop fent més quilómetres i més depressa,
intentant abastar noves fites... I mai tens suficient. Puc comprendre
aquells als que els avorreix el ciclisme, o els que veuen una
ximpleria arribar a un lloc per estar-hi cinc minuts i tornar, tan
depressa com has arribat. Jo em quede amb la sensació que et queda
quan tornes a casa, esgotat, després d'haver derrotat una muntanya,
d'haver fet una pila de quilómetres... amb la sensació de triomf
que et queda quan abastes una nova fita, i del renovat que et sents
per dintre quan veus que ho has donat tot damunt el sillí, que ha
sigut dur, però un cop més ho has aconseguit, has lluitat contra
els teus límits i has eixit victoriós, perquè damunt una bicicleta
no competeixes contra altres, sinò amb tu mateix.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
En fi, que si teniu ganes de lliurar energia, de desfogar-vos, o de
sentir la eufòria de que per vosaltres sou els millors, agafeu la
vostra bicicleta i intenteu anar el més lluny que pugau (però
compte que s'ha de tornar a casa...); i si no, sortiu a fer un volt i
gaudiu del paisatge, que també és genial.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29993091.post-87982327066646785962014-01-15T11:20:00.002+01:002014-01-15T11:20:20.797+01:00La infanta está triste, ¿que tendrá la infantita?- Cristina, que me llaman por la linea 1, quieren saber de donde sacó la pasta para reformar su casa y eso<br />
<div>
- Diles que miren mejor las facturas que les di el otro dia</div>
<div>
- Que dicen que las han visto, pero aún así quieren preguntar.</div>
<div>
- Pues no me apetece ir, diles que no se nada, que le pregunten a Iñaki, ya que está por allá.</div>
<div>
- Que no les vale, que te ordenan ir</div>
<div>
- Vale, iré, pero porque yo quiero, ¿eh? No porque me lo hayan mandado</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Para los no enteradillos esto es un resumen del tema "imputación de la infanta", medio año resumido en unas frases, ¿a que mola? Pues bueno, voluntariamente o no la Infanta tiene que acudir el juzgado; y como el Ministro de Justicia se preocupa por todos los españoles (incluidos aquellos que no necesitan que les protejan, que acierte o no es otra cosa) pues está preocupado por si la infanta tiene que ir andando a los juzgados (por lo visto no le da para un coche). Y yo no quiero ser menos, así que voy a darle algunas alternativas de transporte para que si en ministro, por casualidad, ve ésta página, tenga donde elegir.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Velero</b>: ventajas, la infanta es una experta en navegación, y sin duda le pega a su estatus; inconvenientes, el mar no llega a la puerta del juzgado.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Helicóptero privado</b>: ventajas, si quieres impacto mediático, lo tienes sin duda. Inconvenientes, es poco austero, que es lo que se lleva ahora. Y además debes evitar que Espe Aguirre suba, que es gafe y igual acaba cayendo (aunque sin víctimas)</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Limousina</b>: ventajas, exhala glamour por los cuatro costados; inconvenientes, las limousinas en españa son de lo más hortera.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Utilitario</b> (barato pero mono, como un Fiat 500 o así) ventajas, da una imagen austera, pero glamurosa; inconvenientes, esos coches sólo quedan bien si los conduces tu solo, y la infanta lleva tanto tiempo con chofer (y demás servicio)</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Harley Davidson</b>: ventajas, fácil de conseguir, sólo tiene que pedirla a su padre; inconvenientes: la infsnta sacándose el casco a lo "busco a Jacks" no debe ser bonito de ver. Y llevar el casco a cuestas estorba.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- <b>Vespa</b>: ventajas, consume poco y pasa desapercibida; inconvenientes, sólo queda glamurosa si llevas al maromo delante, rollo "Vacaciones en Roma", y Iñaki no está por la labor de acercarse a un juzgado</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- <b>Segway</b>: ventajas, ecológico y moderno; inconvenientes, al precio que se va a poner la luz pronto será un producto de lujo, y no es esa la imagen que se quiere dar.</div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxRr4Cu0xSZINGkA3SkqFvzqfTrZSG2rbWMus4bsEyoZgjq9x_meV3Zg-EMZ09nbFDlJK_IbjVKucyzhaU4mHsAQBuQzR5SEK-reo9wArEt8-Qn9vapefiYslMl8TWZVMcXwSEvQ/s1600/la+infanta+en+bicicleta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxRr4Cu0xSZINGkA3SkqFvzqfTrZSG2rbWMus4bsEyoZgjq9x_meV3Zg-EMZ09nbFDlJK_IbjVKucyzhaU4mHsAQBuQzR5SEK-reo9wArEt8-Qn9vapefiYslMl8TWZVMcXwSEvQ/s400/la+infanta+en+bicicleta.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esta podría ser la imagen de la infanta entrando en los juzgados</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
- <b>Bicicleta</b>: ventajas, ecológico y austero, ideal para la "infanta moderna"; inconvenientes, tendría que salir desde cerca, y sin cuestas arriba, que ir a declarar sudado no mola.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-<b>Las muletas de Juan Carlos</b>: ventajas, son ideales para dar "penica", y como seguro que van solas no cansa; inconvenientes, no creo que su padre de las deje.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En fin, aquí teneis unas cuantas alternativas. Y si quereis ponerle las cosas fáciles al nuevo ministro favorito de españa, que anda muy ocupado protegiendo vidas ajenas, podéis votar vuestra favorita. Yo, particularmente, no pienso perderme su entrada, a ver cual ha elegido.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13722763099471983347noreply@blogger.com0