Des que va sortir tota la qüestió independentista a Catalunya he intentat mantenir cert marge respectuós, bàsicament per dos motius: el primer és que, després de tot, Catalunya no és la meva terra, malgrat que sí la de acollida durant els darrers anys; i a més perquè no es pot evitar pensar, vistos els actors d'aquesta trama, que hi ha en algún lloc un gat amagat. Però ara que s'acosta el 9-N, data triada en un principi per fer la famosa "consulta", estem assistint a un espectacle que demostra una mica quin és el nivell polític regnant.
Començant pel propi president de la Generalitat de Catalunya, Artur (Arthur per als castellanoparlants, pel que es veu) Mas. La seva proposta és, dintre del que cap, prou legítima. La democràcia es basa en que el poder l'ostenta el poble, el qual ho delega en els seus representants; a qualsevol empresa els representants rendeixen comptes i consulten els accionistes, per exemple; i aquestes no solen ser grans exemples de democràcia, precísament. No hi deuria haver cap problema en poder preguntar al poblè què vol. Però condicionar-ho tot únicament a la consulta i la independència em sembla quant menys un engany. Hi ha qui diu per aqui que realment el que es pretén és amagar retallades i demés, i no són precísament fans de Alicia Sanchez Camacho. La idea que es vol vendre és que les coses estan molt malament per culpa de Espanya, i que en marxar tot anirà radicalment molt millor, però el cert és que no hi ha proves, ni que ho siga ni que no ho siga; malgrat que sí és cert que manca finançament per part de l'estat. La sensació és que tot l'executiu està bolcat en la consulta i la resta no importa.
La contrapart és el govern espanyol, encapçalat per Mariano Rajoy, que davant aquest problema ha optat per fer la tècnica de l'estruç, i impedir qualsevol tipus de consulta per por al que puga sortir de les urnes. És com quan el metge ens recomana fer-nos una anàlisi i nosaltres no ho fem per por a que surta que tenim colesterol. Però el cert és que, encara que no veiem escrit en un paper que tenim el colesterol alt, aquest ja hi és, per tant aquesta seria una conducta prou absurda però fruit de la por a haver-se de posar a règim, o fer esport, o totes dues coses. És a dir, si no ho veig és que no existeix. Però quan obres els ulls encara està allà. Seguint el símil, si optem per no fer-nos l'anàlisi i seguir com si no passara res, molt probablement no soles no reduïrem el colesterol sinò que l'augmentarem, i precísament això passa amb els independentistes: cada cop hi ha més. Amb el risc que després damunt et titllen d'antidemocràtic, vist que també heu prohibit el referèndum a les Canàries sobre les prospeccions petrolíferes.
I després estan la resta de partits que no saben què fer, bàsicament perquè parteixen de dues premisses: "adoptem la postura que adoptem hi haurà qui es cabreje en nosaltres" i "no tenim temps a explicar-ho, que venen les eleccions". Així que venen respostes com "Si, però no", "No, però si", "No és assumpte nostre" i la meua favorita: "no se què s'ha de fer, però sí sé que de haver governat jo hauría sabut què fer".
En fi, si més no, ja veieu una mica com va tot. En definitiva, jo els diria (parafrasejant a uns grans amics meus) "deixeu-los votar, i després veurem qui llaura"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada