PROFES AIXÒ, PROFES ALLÒ ALTRE

M’he resistit tant com he pogut, però després d’una setmana d’exposició a internet les meves pilo... d’això, els meus atributs masculins estan lleugerament sobredimensionats amb tota aquesta polèmica amb les oposicions a mestres de Madrid.

                Abans de res, i parle amb la experiència d’algú que s’ha presentat a 5 voltes a la oposició (sols 1 suspens), he de tranquil·litzar als pares i mares d’aquest país. A les proves selectives per professors es presenten milers de persones, de les quals aproximadament un 20% es presenta per provar sort, sense cap preparació. La majoria d’aquest 20% desapareix en arribar el segon examen, en tot cas mai he vist a un institut públic algú que hagi aprovat sense preparació (coses de la vida, sí conec alguns que han acabat en la privada/concertada). Dit això sols queda afegir una cosa: “El que estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”.

                Crec que la majoria dels ciutadans hem rebut una excel·lent educació en col·legis i instituts públic, però la ment és traïdora i sovint els coneixements que no s’usen es distorsionen o es perden, i a tots aquells que ara es rompen les vestidures els passarà igual; però si igualment insisteixen en què no cometrien aquestes errades, intentin realitzar amb èxit un examen d’oposició. Els professors (o els que aspirem a ser-ho de veres) ens preparem durant almenys dos anys (sense comptar amb la carrera universitària), entre els “ha-ha” nelsonians d’aquells que es pagaven un BMW apilant taulells.

Si passen aquesta prova exitosament podem parlar aleshores d’incompetència en alguna cafeteria (probablement no caldria ni ajuntar dues taules). Casos no van a faltar, fa no massa els directius de Bankia i la CAM (directius de banc, senyors que se suposa tenen estudis superiors en economia, experts en definitiva, i que a més s’embutxacaven una generosa quantitat de diners) asseguraven davant una comissió d’investigació no saber què signaven, ni què significaven els gràfics que els mostraven. No recorde haver vist cap article de premsa criticant ferotgement aquesta incompetència, i en quant a les xarxes socials poca cosa. Crec recordar que el ministre d’hisenda va demostrar quan tractava de justificar la pujada de l’IVA que no tenia ni punyetera idea de com s’aplicava aquest impost. Algun economista del qual no recorde el nom va esmentar-ho en un article, tret d’això res de res. Aleshores, perquè tanta animadversió contra (suposades) incompetències amb els docents? No serà perquè altres incompetències són irrellevants, perquè almenys les dues que he citat són igualment preocupants, o pitjor. Doncs probablement per la mateixa raó que no considero una incompetència haver filtrat a la premsa el resultat d’un examen d’oposició.

Els responsables d’aquesta filtració busquen desacreditar una professió molt honorable per poder justificar les múltiples retallades que estan aplicant, i malauradament ho aconsegueixen, afavorits per l’enveja i la ignorància d’algunes persones. Be, cadascú és lliure de pensar com vulgui, però com va dir una professora meva “el problema de la llei de la granera és que et pot pillar a tu”, i no dubteu que si escau miraran de desacreditar a totes les professions que els destorbin o sobre les que vulguen retallar. Jo, per la meva part, podria obrir una llibreta i anar anotant totes les incompetències que veig dia a dia, però no patiu que no ho faré. Els fruiters, mercaders, policies, conductors d’autobús, taxistes, cambrers... del món no es mereixen pagar per uns pocs.