VELLS TEMPS

-          Mira’ls… com es regodejen en la seva opulència... saben que els mirem, i per això es mostren sense vergonya. Es creuen forts, saben que la unió fa la força, però no saben que nosaltres també ens podem unir... Tant de bo les coses fossin com en els vells temps, això si que era viure en benestar...

-          I tant!

-          Teníem el contracte d’arrendament de serveis, amb ell podíem fer el que volguéssim, gràcies a la... com li anomenaven?

-          Igualtat entre les parts

-          Si, igualtat entre les parts, aquella sí era una bonica igualtat! Gràcies als nostres amics els liberals, quin gran invent el liberalisme!

-          Si... i encara i tot venia gent a la porta de les nostres oficines a demanar treball! Signaven el que els posàvem davant.

-          Teníem tants que cada cop que algun d’ells patia un accident el despatxàvem i contractàvem un altre.

-          I el millor de tot és que després no tenien dret a protestar! I com que tenien prohibit unir-s’hi, l’asseguràvem ser més poderosos...

-          Aquells eren bons temps!

-          Què em fallat? Perquè les coses se’ns han tornat així?

-          Subestimarem el seu poder, s’unien en la clandestinitat... i ja saps que els polítics sempre han sigut dèbils. En fi, temps que ja no tornaran...

-          Te raó, estimat col·lega... Recordar és bonic, però no serveix per molt més. S’ha de mirar endavant.

-          Si, el futur ens somriu... un parell d’anys així i s’assemblarà molt... Pel capital, estimat col·lega!

-          Pel capital...