dijous, d’abril 28, 2011

COSES QUE FER A VALÈNCIA QUAN ESTÀ MORTA

Feu un exercici d'imaginació: obriu la ment. És dissabte al capvespre. T'avorreixes sobiranament a casa i comences a pensar què farás per gaudir de la vetllada. Fullejant una revista se t'ocorre que potser podries anar a veure aquella obra de teatre que tant desitjaces veure, PERÒ NO POTS perquè l'únic teatre en valencià de la ciutat i la seva companyia de teatre s'han vist abocats a tancar, asfixiats per deutes pendents i promeses incomplides, de la "xarxa teatres" millor ni parlem, després de tot també acabarà per desaparèixer. Aleshores penses que potser una bona pel·licula pot ser igualment entretinguda, agafes la jaqueta i et desplaces a aquells cinemes de la ciutat on podies veure un cinema diferent al de les macrosales disposat a passar dues hores entretingut, PERÒ NO POTS perquè les macrosales han devorat tots els cinemes de la ciutat, sols pots veure derivats de Hollywood i poca cosa més a sales que constitueixen veritables ciutats. Per descomptat, totes doblades al castellà perquè s'entenga millor. I com no t'aveeix desplaçar-te tan lluny busques algún concert de música en valencià i almenys balles una mica, PERÒ NO POTS perquè la música en valencià està molt mal vista en determinats cercles i ajuntaments, així que si vols anar de concert millor ves a Catalunya on els valencians triomfen. Aleshores decideixes buscar algún local on prendre una copa, o perquè no? escoltar una mica de poesia, PERÒ NO POTS perquè per la opinió pública la poesia en valencià no existeix, be, si de cas algún parell de poetastres catalanistes de poca rellevància. A la fi et canses de tant marxar amunt i avall i tornes a casa, després de tot la televisió no està tan malament. Busques i bisques amb el comandament a distància, t'aveeix veure algun clàssic del cinema en valencià, PERÒ NO POTS perquè la única televisió valenciana que existeix fa molt que deixà de ser "valenciana" i "de tots", i aquest cop ni tan se vol et queda el recurs de Catalunya perquè ha sigut vetada per subversiva. Apagues el televisor i busques gaudir d'un bon llibre. Almenys a casa tens alguns llibres d'autors valencians i en valencià, i t'agradaria tenir més, PERÒ NO POTS perquè gairebé hi ha llibreries on venen aquesta classe de llibres, i editorials que aposten per autors de la terra menys encara. Mentre lliges penses cap on es dirigeix la cultura valenciana, la cultura en la que t'has criat. Arribes a la conclusió que al pas que es va la situació anirà a pitjor, i penses que potser deuries conformar-te i pensar que no tens suficient poder per fe-la sobreviure i créixer, PERÒ NO POTS.

1 comentari:

franxapa ha dit...

Per cert, per dos gallifantes: quines dues paraules del text no entendria Alfonso Rus?