Des de sempre hi ha hagut dues formes de comprendre el món i els misteris que el rodegen: la ciència i la religió. Totes dues parteixen de la mateixa base: no sabem perquè estem aquí, com hem arribat i què ens portarà el futur. Les dues formes s'han distanciat segons la ciència anava desenvolupant-se, de forma que cadascuna explica un mateix fet de dues formes ben diferents. Mentre la ciència es desenvolupa seguint el mètode científic, basat en la experiència i l'anàlisi, les diferents religions es basen en les seves pròpies mitologies per explicar els misteris de la humanitat.
 |
| Les tesis de Galileo es consideraren falses durant molt de temps fins que la realitat va colpejar amb força |
Hi ha algunes qüestions que s'han deixat en mans de la ciència únicament, i una d'aquestes és la filologia. Tothom comparteix, malgrat el mite de la torre de Babel, que totes les llengües que es parlen al món són evolucions d'altres comunes, i per tant cadascuna te un orígen malgrat que compartit. Malgrat tot al País Valencià hi ha qui ha volgut ser més "papista que el papa" i des de fa uns quants anys es du a terme "religionització" de la llengua valenciana. Així, mentre les tesis científiques han demostrat per activa i per passiva que el català i el valencià tenen una arrel comú, derivada de la vulgarització del llatí, i que va arribar a terres valencianes amb la reconquesta i la repoblació del territori valencià per part de súbdits catalans provinents de Lleida (Si hi ha alguna errada, ho sent, no sóc filòleg); les tesis oficials provinents del govern valencià alimenten el mite de que totes dues llengües són diferents, sense aportar cap prova, ni tan se vol cap teoria minimament raonable de que és així; i es basen únicament en la fe dels que ho sostenen; és a dir, a l'igual que la verge María es va quedar embarassada sent això, verge, la llengua valenciana va sortir del no-res, un bon dia un humà va començar a parlar de forma estranya i el va anomenar "valencià". De moment ni tan se vol s'han posat d'acord en la nacionalitat d'aquest humà, en ocasions es mossàrab i en altres íber, sols hi ha una cosa clara, no era català.
I per acabar amb el procediment utilitzen els mateixos mètodes que s'utilitzaven durant els darrers anys de l'edat mitjana a la Europa cristiana: prohibir, vetar i/o tancar tots aquells que s'aparten d'aquesta religió, i procurar que no continuen contaminant amb ciència les ments pures de les persones. En el passat ha quedat clar el fracàs d'aquestes polítiques, perquè hi ha una cosa que no es pot prohibir: que les persones pensen el que volen. Poden tancar mitjans de comunicació, manipular, coaccionar ents acadèmics, però mai podran prohibir una realitat: que valencians i catalans som germans i parlem el mateix.
