RELIGIÓ Vs EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA

RELIGIÓ Vs EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA

                M’he quedat avui de pedra en veure una captura de pantalla del “Butlletí oficial de l’estat” que podria haver estat copiada d’una homilia o sermó (i potser així ho era). En concret era un paràgraf extret de la resolució 1849 de la Direcció General d’Avaluació i Cooperació Territorial (organisme que depèn del tan admirat i estimat Ministeri de Cultura), que estableix el “currículum” de l’assignatura de “religió catòlica” en educació primària i secundària. Per als que no sou versats sobre el tema, aquesta resolució dicta què s’ha d’impartir en aquestes assignatures als centres escolars de tot el territori espanyol. Us copie algunes “perles” d’aquesta resolució:

-           De acuerdo con los preceptos indicados, la Conferencia Episcopal Española ha determinado los currículos de la enseñanza de la religión católica para la Educación Primaria y la Educación Secundaria Obligatoria. (pàgina 1 de la resolució 1849).

-          La presencia de la enseñanza religiosa en la escuela responde, en primer lugar, a la importancia que esta asignatura tiene dentro de la educación para que el alumno pueda conseguir un desarrollo pleno e integral de su personalidad. La necesidad de sentido del ser humano es una evidencia a la que la escuela necesariamente debe dar respuesta. La educación de la dimensión religiosa es parte fundamental para la maduración de la persona. No podría existir una formación integral y, por tanto, una educación de calidad, si no se permitiese el desarrollo de todas las dimensiones inherentes al ser humano, entre las cuales se encuentra la religiosa. Esta capacidad básica de la persona adquiere su auténtico cumplimiento cuando se descubre el sentido de la vida. La enseñanza de la religión católica en los centros escolares ayudará a los estudiantes a ensanchar los espacios de la racionalidad y adoptar una actitud de apertura al sentido religioso de la vida, sea cual sea su manifestación concreta.

-          La realidad en cuanto tal es signo de Dios, habla de Su existencia. La iniciativa creadora de Dios tiene una finalidad: establecer una relación de amistad con el hombre. Es decir, Dios ha creado al ser humano para que sea feliz en relación con Él. Los relatos bíblicos de la Creación y el Paraíso ejemplifican bellamente la finalidad de la creación de la persona y del mundo entero para su servicio. De su origen creatural y de su llamada a participar en la amistad con Dios surge su dignidad inviolable. No obstante, el ser humano pretende apropiarse del don de Dios prescindiendo de Él. En esto consiste el pecado. Este rechazo de Dios tiene como consecuencia en el ser humano la imposibilidad de ser feliz.

-          Conviene subrayar, por tanto, que lejos de una finalidad catequética o de adoctrinamiento, la enseñanza de la religión catòlica ilustra a los estudiantes sobre la identidad del cristianismo y la vida cristiana. (aquesta ja és la òstia!)

Per si penseu que és un “fake”, us deixe l’enllaç del BOE on podreu comprovar que tot això és de veres http://www.boe.es/boe/dias/2015/02/24/pdfs/BOE-A-2015-1849.pdf ) Curiosament el currículum previst per al batxillerat no inclou aquestes referències, potser pensen que seria més difícil colar-la, ja són més grandets i tal.

En fi, es poden treure unes quantes conclusions sols del que he copiat (hi ha paràgrafs plens); per exemple que les persones no som completes si no som catòliques, que els ateus són infeliços i que aquells que donen l’esquena a déu som pecadors. (I penseu que tot això es va a ensenyar als vostres fills i filles). Però a més he recordat fa un temps la polèmica que hi va haver amb “Educación por la Ciudadania”, que sectors de la dreta criticaven per “adoctrinadora” (quines coses); i he pensat que, seguint la analogia, deuria de retirar-se la religió catòlica (entre altres moltes raons) pels mateixos fets que es criticaven en l’altra assignatura. Per cert, a partir d’aquí ho haureu de llegir amb ironia.

-          Crítica numero 1: “Educación por la Ciudadania” promou la homosexualitat entre els alumnes. Ni era veritat ni era una cosa dolenta, però ja posats, la religió catòlica promulga l’amor incondicional d’un home per la resta de la humanitat. Un home que, a més, no es rodejava de dones, i que en el sopar de comiat es va reunir únicament amb homes. Si això no és foment de la homosexualitat, no sé què pot ser. A la resolució, a més, diu “la iniciativa creadora de diós tiene una finalidad: establecer una relación de amistad con el hombre (...) para que sea feliz con él. Això respon a un model de parella, clarament; perquè no és l’amor fer feliç incondicionalment a la teua parella?

-          Crítica numero 2: “la igualtat entre les persones”. “Educación para la ciutadania” establia amb el seu currículum el respecte per totes les persones, siga quina siga el seu sexe, raça o religió. Això va ser considerat com un adoctrinament en tesis d’esquerra. Doncs be, si partim del creacionisme, tots els homes són fills d’Adan i Eva (Cosa que, per cert, promouria l’incest, però això és un altra història); per tant i com segons les tesis de l’església s’ha d’estimar als germans, resulta que tothom, de la religió que siga o siga de la raça que siga, ha de ser considerat com a tal i, per tant, tots som iguals. Adoctrinament d’esquerres, per tant.

Sols són dos i es podrien extreure unes quantes. En serio, feu una ullada a la resolució, és de riure per no plorar.