A VOLTES EN RTVV

                Feia temps, des que va començar l’amenaça finalment complida del tancament de Canal 9 i Radio Televisió Valenciana, que volia fer un post com aquest. A un dels vídeos que més ha circulat pel Youtube (hi ha molts i no recorde quin) una “güeleta” deia “jo no veia Canal 9, no m’agradava, estava molt manipulada, però era la meva”; i jo sóc del mateix parer. Jo la veia pràcticament molt poc, excepte per coses que en altres canals no es podien veure, com el bàsket o fins i tot la F1 (a les pauses, perquè no feien publicitat), i darrerament quan ho recordava alguns programes de “Punt 2” com el “planeta bicicleta”, el “guamipi”, o el tan recordat “treu la llengua”. Però fa temos no era així.

                Jo vaig veure el naixement de RTVV, tindria aleshores aproximadament uns 11 anys. Un parell d’anys enrere recorde que hi havia moviment per poder crear un canal autonòmic propi, feia ja temps que Catalunya tenia TV3 i me sembla que la EITB també existia, i per alguns ambients circulava la idea de “si ells en tenen, nosaltres també”. Evidentment en una edat tan jove no freqüentava aquestos ambients, però de oïdes en la meva família m’anava assabentant. Al meu col·legi, en falles, dissenyàvem i muntàvem com activitat extraescolar una falla, i el meu germà i jo presentarem una al voltant d’aquest tema, i recorde que vaig pensar “quina insensatesa, que encara estiguen pensant si la fan o no, ja deuria estar feta”. Els infants pensem que tot és fàcil de fer... Imagineu la alegria amb que varem rebre les primeres proves del canal autonòmic, el que havíem posat a la falla es complia! Veiérem el programa d’obertura de les emissions en família, a casa. Des d’aleshores les emissions ens acompanyaven si més no, cada dia un ratet. M’ho passava genial amb els “gags” del primer Babalà, amb els grans Fani Grande i Diego Braguinski “encara recorde alguns d’ells, com la veu de “camioner de Foios” de Fani, o la poma “màgica, volàtil i portàtil”, o amb les divertides proves que els feien als xiquets que assistien al programa en dirècte. Gràcies al Babalà vaig descobrir la “Bola de drac”, “Musculman” o les “Tortugues mutants”. (Nota curiosa: be per la edat dels manifestants, be per altres raons, a tothom qui preguntaves a les mobilitzacions et nomenava aquestes tres sèries). També veiem molt un dels que ara s’anomenen programes “late night”, (que no era tan “late” perquè als dotze-tretze anys t’enviaven al llit rapidet a casa). Era un programa dirigit i presentat per “La Trinca” molt semblant al que als Estats Units anomenen “Saturday Night Live”, on barrejaven entrevistes, cançons i esquetxes. Recorde veure patir a un sempre tan seriós Manuel Fraga, mentre li cantaven el famós pasdoble “Manolo Fraga Iribarne”. Clar, que en aquella època era cap de la oposició i en aquestes circumstàncies apareixes allà on et diguen.

                Poc a poc, mentre creixia, vaig notar que la cosa anava decaient, i per als que puguen pensar que dic això influït pel que es diu de “manipulació informativa” i aquestes coses, els diré que a certes edats no tens la consciència política massa desenvolupada i no veus noticiaris. Jo ho notava perquè de tant en tant buscava el “Babalà” i cada cop m’agradava menys (El programa no era en directe, quasi tot era “gag”- dibuixos, dibuixos – “gag”... Quan Maria Abradelo va passar a presentar el programa vaig deixar de vore’l. Del “late night” feia temps que no hi havia rastre; però començava a veure el futbol a “Canal 9” i, de tant en tant, algun concurset de l’incipient Ximo Rovira. Però això tampoc va perdurar. Els concursets s’anaven succeint temporada rere temporada, i de cop començà a aparèixer el conflicte lingüístic. El “Futbol a Canal 9” passà a ser “Futbol en Canal 9”, i els presentadors parlaven de “s’apoia”. A més a més totes les caigudes a l’àrea rival eren penal, i les de l’àrea valencianista “piscina”. I tots els jugadors del València eren davanters... També aterrà a Burjassot el infame Julio Insa per fer un programa de lloa al València CF el del Hèrcules estava dirigit per Paco Nadal, i no estava tan malament). En aquell moment els esports s’acabaren per mi, i ja em quedava poc lligam a la cadena. Tan sols alguns documentals de “punt 2”, o el bàsquet. Amics meus anomenaven a la cadena "Padentro" (A ver, ¿carnet del partido? correcto, ¡p'adentro!". A casa no la dessintonitzarem mai, però hi havia molts dies que no es veia ni un minut. Fins al darrer any i mig

o dos anys, que de segones em varen parlar del “treu la llengua” o el “planeta bicicleta”. Supose que com aquells programes eren incòmodes no es publicitaven gaire, o que directament no tenien diners per publicitat.

                No la veia, però quan el divendres passat tancaren les emissions vaig pensar que una part de la meva història s’esborrava allà. Que si no tornés mai (desitge que no siga així), no podria dir als meus fills (o nets) que vaig veure néixer aquell canal, i que un cop quan era nen a una redacció del “cole” vaig dir que era la millor cadena del món. I aquesta és la principal raó per la qual vaig sortir al carrer el dissabte passat a la manifestació en favor de RTVV. I ara disculpeu que haja fet un “post” tan llarg però no hi havia forma de resumir-ho més, el meu recolzament als treballadors i treballadores que dia rere dia s’han guanyat allà el salari. (I a la resta de “xuplons de pot”, doncs no).