Conta la llegenda que, quan ets en perill, la vida et passa davant els teus ulls, des d'allà on recordes fins al moment en què et veus en aquella situació. Però a voltes la vida et colpeja de forma violenta, sobtada. De forma en què deixes de ser tu al cent per cent, et transformes en una mena de "zombie" que actua sota el pilot automàtic. Menges sense saber què, cuines sense saber com, camines però els peus van sols, treballes però no poses l'ànima. La ment és incapaç de pensar, i solament transmet, en diapositives. les mateixes escenes. Un, i altre cop, de principi a fi i torna a començar. I sols et queda un petit marge per desitjar que aquesta onada que t'arrastra sense que hi pugues fer res s'acabe, que en tot el teu ser regne la calma i, si de cas, que el teu món torne a ser el que era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada